dimecres, 19 de febrer del 2014

Estada a l'Ariege

Esquí de muntanya a l'Ariege
Darrerament no tenim massa sort amb la meteorologia per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Aquest darrer cap de setmana tenim una finestra de temps aceptable i plantejem una ruta circular entre l'Hospitalet-pres-l'Andorre, el refugi de Ruhle, el coll de Juclar, el coll de l'Alba i retorn al punt de sortida. Passem la nit en una gitê d'etape a l'Hospitalet-pres-l'Andorre, un llogarret trist, gris, fred i humit sota el Coll de Puymorens.

Hospitalet pres l'Andorre
A quarts de nou del matí, amb esquís als peus, remuntem les primeres pales nevades seguint els grans tubs d'aigua que devallen de la vall. Resseguim la llera del riu d'Arques fins l'estany de Pedourrés i enllacem, dirección NO amb l'estany de Quart (2250m).


remuntant cap a l'estany de Quart
Tres dels companys decideixen plegar. El dia és força ventós i, a voltes, el cel és força cobert i no genera gaire confiança a l'hora d'afrontar l'objectiu dissenyat inicialment. Iniciem forta pujada fins a situar-nos sota la portella de Ruhle (2574m), on tres de nosaltres decidim fer mitja volta i ens acomiadem d'en Pito i en Quim, que completaran la volta sencera. Retornem per la mateixa vall, intentant esquiar sobre una neu pèssima.
 
 
Tenim la intenció de pujar el cim del Nerassol, però quan arribem a la divisòria d'aigües, sobre l'estany de Pedourrés, observem que tota la carena que condueix cap el cim està totalment ventada i no hi ha gens de neu. Alternativent, decidim pujar el Tossal de Pedourrés. Entre alguns cops de vent molt forts, assolim el cim (2468m) i sense entretenir-nos massa iniciem la baixada, on trobem algún sector amb neu endurida força acceptable.
Retornem finalment a l'Hospitalet-pres-l'Andorre, on 5 minuts més tard que nosaltres, arriben els autèntics "cracks" de la sortida, que han aconseguit realizar tot el recorregut complet.
Entre 1300 i 1400m acumulats.   

divendres, 7 de febrer del 2014

preparació de la Chamonix-Zermatt: acumulant desnivell a Vallter.

Pic de l'Infern, des del Coll del Portell
Un dels objectius d'enguany que hem plantejat amb uns quants companys del CEB és la clàssica travessa amb esquí de muntanya Chamonix-Zermatt. Tot un luxe. Per tal de millorar la preparació física i poder afrontar amb majors garanties aquest repte, les darreres setmanes hem anat fent diferents sortides: intent al Pic Peric, esquí fora pista a Formigueres, i aquest darrer cap de setmana un parell de recorreguts per les capçaleres del Ter i el Fresser.
Dissabte aparquem els cotxes al característic revolt de pujada a Vallter, on s'obre la Coma de l'Orri. Amb esquís a l'esquena remuntem la llarga part inicial de bosc i calcem esquís quan comença a haver neu continua, sobre els 1900m.
 
pujant per la Coma de l'Orri
A mida que avança el dia, el cel es va tapant i quan arribem al coll, els núvols comencen a colgar el cim del Bastiments. Les fondalades estan força cobertes de neu, però les carenes han estat castigades pel vent i no es troben en gaire bones condicions. Calcem grampons per realizar el flanqueig fins sota el Coll de la Marrana, on recuperem els esquís i podem remuntar a bon ritme la pala que ens condueix fins el cim. A mitja pujada, però, se'm trenca part de la fixació i he de renunciar a l'ús d'una ganiveta. Afortunadament, no trobem massa placa de glaç i no tinc cap problema per fer cim amb els esquís als peus. El cel ja es força cobert i fa una estona ha començat a nevar. Amb compte, iniciem la baixada. Esdevé difícil reconèixer el relleu i s'ha d'estar alerta a l'hora d'encarar els girs. Realitzem el descens per la vessant Ter i a l'alçada del refugi d'Ulldeter, uns quants de nosaltres decidim finalitzar la baixada fins a l'aparcament de les pistes i tornar a remontar fins el refugi, on soparem i passarem la nit (desnivell acumulat: 1400m).
Diumenge bufa un vent de mil dimonis. Durant l'esmorzar podem veure els remolins de neu que s'aixequen i, la veritat, no conviden a iniciar la jornada. La nostra intenció és fer la volta al Pic de l'Infern, però situats sobre el Coll de la Marrana, els cops de vent generen grans dubtes i, finalment, decidim modificar el recorregut. Baixem fins els Aigols Podrits i remuntem fins la cabana de Tirapits i el proper Coll del Portell, on podem gaudir de les vistes sobre la vessant de Carançà.
 
pujant a la cabana de Tirapits
Descens amb neu humida i bastant pesada fins a la fondalada de Coma de Vaca, on tornem a calçar pells per retornar al Coll de la Coma de l'Orri.
 
Coll de la Coma de l'Orri. Retirem pells per iniciar descens.
Un cop al coll, ens protegim una mica del vent i preparem els esquís per a iniciar el descens. Bona baixada fins ben entrada la zona de bosc, on la neu ja és intermitent i hem de carregar les fustes a l'esquena fins els cotxes.
 
toca carregar material
Malgrat les pobres condicions meteorològiques, aprofitem el cap de semana per fer uns 2400m de desnivell. Tot és anar sumant !!