Alta Ruta de la Vanoise

La dent Parrachée

La ruta d'esquí de muntanya seleccionada enguany ha estat l'Alta Ruta de la Vanoise, un massís al cor de la Savoia que la majoria de nosaltres no coneixem i que tenim ganes d'explorar. La cirereta de la ruta serà el cim de La Grande Casse, el sostre d'aquest massís, amb una altura superior als 3800m, sense descartar l'oportunitat d'ascendir-ne a d'altres durant el recorregut pel Parc Nacional de la Vanoise.

Dia 1: Pralognan-refugi Roc de la Pêche 

Sortim a trenc d'alba de Badalona amb la intenció d'arribar a Pralognan entre les 14 i les 15h i poder accedir al primer refugi, abans de l'hora de sopar. Pralognan-en-Vanoise és una petita població situada a 1400m, a la Vall de Bozel, la vessant occidental del massís. Hi trobem una petita estació d'esquí alpí, per on és possible accedir de manera més senzilla i directe al Col de la Vanoise. La nostra intenció, però, és resseguir la vall que s'obre a S i arribar al refugi del Roc de la Pêche (https://www.refugeduroc.com). El recorregut és molt senzill, es tracta d'una carretera totalment innivada, sense cap tipus de dificultat. 

Sortida de Pralognan

 

En poc més de 2h 30' arribem a l'allotjament. Còmode, petites habitacions amb dutxa, però sopar escàs. Molt escàs.... igual que l'esmorzar. 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=256448820 

Dia 2: Refugi Roc de la Pêche-refugi de la Dent Parrachée (2520m)

El dia es desperta rúfol. Força rúfol. Abandonem el refugi i continuem endinsant-nos dins la vall, fins a trobar a la nostra esquerra un petit grup de cabanes, just al costat de la sortida d'un barranc. Caldrà remuntar-lo per la seva vessant, per una pronunciada pendent que superarem amb molta dificultat, enllaçant zetes molt forçades. La neu, acabada de caure, no facilita gens la progressió.

Superat aquest primer mur, seguim progressant per terreny més còmode, seguint les indicacions dels GPSs, car la visibilitat és molt limitada. Poc a poc anem guanyant alçada i en algun moment el cel s'obre esporàdicament i ens adonem de les enormes parets glaçades que ens envolten. Finalment, caldrà superar una darrera pala, força dreta també en la seva capçalera, per assolir el primer objectiu de la jornada, el Col d'Aussois (2914m). El plantejament inicial era fer l'ascensió a la propera Pointe de l'Observatoire, però la visibilitat és gairebé nul·la. Hi renunciem. Resseguim unes traces que ens condueixen a la sortida del coll i, miraculosament, davant nostre s'obre tota la vall que hem de davallar. Excel·lent descens, amb visibilitat molt bona i una neu sensacional. Davant nostre s'eleva la impressionant Pointe de l'Echelle.

Descens del Col d'Aussois

 

Durant el descens deixem enrere un primer refugi (Refuge Fond d'Aussois) i localitzem el recorregut per ascendir al Refuge de la Dent Parrachée, objectiu final de la jornada. Per terreny còmode tracem llargues diagonals i alguna zeta, però trobem glaç a la part superior de la pala que remuntem i algú de nosaltres pateix alguna relliscada. Sense conseqüències. El refugi s'amaga a l'extrem d'un espadat, uns 500m per sobre l'embassament del domini esquiable d'Aussois. Dormirem a 2515m. El refugi no és massa còmode: és petit i les habitacions poc confortables, però disposem d'un servei de dutxes, que sempre facilita una bona recuperació de forces (https://refugeladentparrachee.ffcam.fr/). 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=256662600

Dia 3: Refuge de la Dent Parrachée.  

La previsió de cara a la tercera jornada no és gaire optimista. Efectivament, el dia és molt ventós i la visibilitat força dolenta. No sembla que la gent estigui gaire disposada a fer activitat. Alguns grups descendeixen cap a les pistes d'esquí d'Aussois. Un parell de nosaltres intentem el recorregut de pujada al Col de Labby, però després de pujar uns 300m de desnivell, decidim tornar al refugi, on també han tornat un parell de nois francesos i un grup de 4 alemanyes.   

 

 

Comentem amb el guarda quines opcions podem valorar per prosseguir la nostra ruta: a) baixar a Aussois i amb servei de taxi dirigir-nos al Refuge de l'Arpont pel camí d'estiu; descartat, hi ha alguns passos molt exposats i perillosos; b) repetir nit al Refuge Dent Parrachée i intentar creuar el Col de Labby el dia següent, amb previsió de meteorologia més favorable; c) descartar continuar la ruta. Optem per l'opció b, i el guarda ens fa el favor de tramitar el canvi de reserva amb el Refuge de l'Arpont. 

 

Repetirem menú al Refuge de la Dent Parrachée

Serà dia de joc de cartes. Concretament de "comemierda".....

 

Dia 4: Refuge de la Dent Parrachée-Refuge de l'Arpont, par le Col de Labby. 

 

Ens aixequem amb el neguit de com serà la jornada, quina meteorologia ens espera i l'ultimàtum que no serà possible una tercera nit al refugi. I la veritat és que a l'exterior no pinta massa bé. El guarda ens va prometre un cel blau i, de moment, la visibilitat és similar al dia anterior. Sembla, però, que la intensitat del vent ha disminuït. Sense gaire marge de maniobra prenem tot el necessari per remuntar les pendents del dia anterior i guanyar nivell per accedir a la glacera de Labby. El grup d'alemanyes ha iniciat el mateix recorregut que nosaltres i sembla que un d'ells és un guia que s'orienta amb un GPS. La visibilitat és molt limitada i seguim les seves traces. Amb paciència i serenor, accedim a la glacera i assolim un plató envoltat d'una llarga barrera rocosa, on caldrà localitzar el pas clau de la jornada i de tota la ruta: el Col de Labby. Afortunadament el dia s'ha aclarit (li reconeixem el mèrit al guarda del refugi) i podem orientar-nos més objectivament. Malgrat consultar el GPS, no l'encertem. Remuntem les fortament inclinades pales que condueixen al Col du Moine. Després d'escoltar els crits del "guia alemany" i veure que feien marxa enrere, decidim seguir-los i tornar al punt d'inici, a la part més plana de la glacera.

 

Col de Labby, pas clau de la ruta

En aquest punt se'ns han unit els 2 alpinistes francesos que han començat a obrir traça en direcció al punt correcte del Col de Labby. Nosaltres, de moment, ens ho mirem des de la distància, ja que la neu caiguda els dies anterior no genera gens de confiança i observem un punt, un flanqueig d'uns 20m molt exposat, que serà difícil de superar pel risc d'allau (cercle vermell). Passa un francès.....la neu aguanta. Passa el segon, la neu segueix aguantant. Ara és el torn del grup d'alemanyes...cap incidència. I els següents ja serem nosaltres. Un a un, amb el culet ben apretat (no hi entraria ni una arbequina...) superem el ressalt. Sense altres complicacions assolim el coll. Se'ns obre davant de nosaltres la gelera de la Mahure, una excel·lent catifa de neu pols que gaudirem de valent. Superem una petita baixada a peu per a poder-nos calçar els esquís i entrem al paradís blanc. 

 

descens de la glacera de la Mahure

 

A cota 2625m aprox, abandonem la vall per on estem baixant i tornem a posar pells per remuntar un llom que ens introduirà a la Vall de l'Arpont. Tenim alguna dificultat per accedir, en baixada, a un plateau. Ens topem amb una barrera rocosa i no trobem una canal en condicions per a poder fer el descens. Naveguem amunt i avall i finalment trobem una pala glaçada, no massa inclinada, que ens facilita l'accés a una plana d'estanys (Lac de l'Arpont). La creuarem amb pells i anirem a buscar el punt de desaigua, on gaudirem d'un darrer descens que, en 10 minuts ens conduirà fins el refugi de l'Arpont (2310m).

 

Refuge de l'Arpont

 

Refugi molt còmode, amb un grup de 3 persones que el condueix que ens atenen molt amablement i ens donen tota la informació que els requerim. De 10 (https://refuge-arpont.vanoise.com/).

 

Dortoir del Refuge de l'Arpont

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=256840364

 

Dia 5: Refuge de l'Arpon-Dôme de Chasseforêt-Refuge Col de la Vanoise
 

La previsió meteorològica per les properes jornades és excel·lent. El dia anterior varem posar sobre la taula les dues opcions per fer el recorregut fins el Refuge du Col de la Vanoise: la primera, envoltant la Dôme de Chasseforêt, fins el Col du Pelve o, la segona, remuntar el Glacier de l'Arpont i fer el descens per la glacera de la Vanoise. El Philippe, guarda del refugi, ens recomana la darrera. És més llarga, però menys complexa, atesa la necessitat de superar un parell de pales força inclinades que caldria remuntar. Aquesta era l'opció original, però ens decantem per la recomanació del guarda. Abandonem el Refuge de l'Arpont després de poder degustar el millor esmorzar de la travessa. Refem part del recorregut del dia anterior, fins el pla del Lac de l'Arpont.

 

Pujada al Lac de l'Arpont

 

Entrem dins la glacera de l'Arpont i guanyem alçada gradualment, fins trobar-nos davant nostre uns sèracs que evitarem traçant una llarga diagonal en direcció al Col de Chasseforêt, gairebé a 3500m d'altitud.

 

Remuntant el Glacière de l'Arpont

 

Ens trobem sobre una enorme i espectacular glacera alpina. Sense exagerar, hi podria aterrar una avioneta. Sense cap tipus de dificultat ascendim el cim del Dôme de Chasseforêt (3586m). 

 

Col i Dôme de Chasseforêt.

 

Per neu regelada i força malmesa pel vent iniciem el descens en direcció al Col de Pelve, porta d'accés al Glacière de la Roche Ferran. Després de perdre uns 100m de desnivell, ens trobem una magnífica neu pols que gaudim com canalla amb sabates noves. Ens trobem al punt on conflueixen les dues opcions de ruta plantejades anteriorment, i és necessari tornar a calçar pells per assolir el Col de Dard.

 

Objectiu: Col de Dard

 

Afortunadament, els companys francesos han tornat a fer una feina excel·lent i només serà necessari resseguir la seva traça.

 

darrers meres de desnivell abans del Col de Dard. 

Sense massa dificultats assolim el Col de Dard i algun company decideix fer la pujada a la propera Pointe de Dard. La resta anem per feina i comencem a creuar la interminable i poc inclinada glacera de Roche Ferran. Anem prenent mides de la colossal Grande Casse, l'objectiu de l'endemà. Finalitzat el recorregut per la glacera, arribem a un ample coll que dona accés al Glacière de la Réchasse, on ja podem veure el Refuge de Col de la Vanoise. Intuïm que el descens fins el refugi el farem per neu en bones condicions. I no ens equivoquem... bé, ens equivoquem una mica: la neu és autèntica mel de romaní !! 

Refugi modern. Potser massa i tot: d'ecologistes que són, no disposen de dutxes, l'aigua està força limitada i tenim alguns problemes amb el menú lliure de gluten (https://refugecoldelavanoise.ffcam.fr/).

 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=257053319

 

Dia 6: Refuge Col de la Vanoise-Pointe de la Réchasse (Grande Casse) 

 

Les forces comencen a flaquejar i la visió de la via de pujada i alguns comentaris que hem escoltat sobre les dificultats de pujar i baixar del cim de la Grande Casse fan reconsiderar l'activitat a la majoria del grup. La veritat és que el mur de glaç que es veia a meitat del Glacière des Grands Couloirs i la sostinguda verticalitat de la via (40º) ens tenallen la ment i decidim buscar un objectiu més assequible. Només el Xavi (pelut) decideix acompanyar el grup d'alemanyes (també amb alguna renúncia) amb l'objectiu d'assolir el cim més elevat de la Vanoise. La resta girem la mirada cap a la Pointe de la Réchasse. 

Des del refugi remuntem el Glacière de la Réchasse fins assolir l'ample coll d'accés al Glacière de Roche Ferran. 

 

Remuntant el Glacière de la Réchasse. De fons, la Grande Casse

Enlloc d'accedir-hi plenament, ens mantenim en el seu marge NE, just per sota la barrera rocosa. En direcció E, accedim a un punt elevat per sobre la glacera, on ja podem veure el recorregut fins el cim. La vessant es troba força ventada i només observem continuïtat de neu si resseguíssim una pala de molta pendent. Amb compte no malmetre els esquís, prenem la pendent menys pronunciada fins assolir l'aresta, on decidim continuar a peu. A l'inici la progressió és fàcil, però arriba un punt que la quantitat de neu acumulada ens fa dubtar: perill !!! 

 

Avançant prudentment fins el cim

 

Amb molta prudència assegurem cada pas, fins arribar a un coll que precedeix el cim. Ara sí, els darrers metres no tenen cap complicació i assolim la Pointe de la Réchasse (3212m), un excel·lent balcó davant la Grande Casse. 

 

Apinyats al cim de la Pointe de la Réchasse

Retornem al refugi desfent el camí de pujada, no sense abans fer un petit cim que sobresurt de la Glacière de la Roche Ferran. Trobem altra vegada una neu excel·lent per gaudir del descens.

 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=257213863 

 

Dia 7: Refuge du Col de la Vanoise - Champagny le Haut    
   
Darrer dia de travessa, les forces ja van justes, però l'esperit es manté intacte. Amb tota la "ronya" acumulada de tres dies, abandonem el refugi en direcció a l'entrada de la Glacière de la Grande Casse. Unes primeres Zs per neu endurida i superar el ressalt d'accés. La glacera desnivella molt gradualment, fins a situar-nos a peu de la canal d'accés al coll del mateix nom. 

 

Remuntem el Glacière de la Grande Casse

 

Ara sí, unes Zs més forçades i una darrera diagonal per sortir per l'únic punt obert a la cornisa.   
 

Sortida del Col de la Grande Casse

 

Davant nostre se'ns obre un escenari espectacular i podem observar perfectament la ruta de baixada que caldrà seguir. 

 

Preparant el darrer descens de la travessa

 

Entrarem al Glacière de Rosolin on caldrà esquiar per sobre uns enormes sèracs. Després de superar-los hem de prendre direcció N-NW i anar perdent altura per diferents pales que no presenten excessives dificultats. 

 

Glacière de Rosolin. Al fons, el Col de la Grande Casse.

 

Arribem a l'alçada del Refuge de la Glière, gairebé colgat de neu i, per evitar haver de remuntar posteriorment, tracem un flanqueig per neu molt dura que manté les cames amb molta tensió. El que havia de ser un passeig triomfal per la pista d'accés al refugi, esdevé un autèntic infern. Nombroses allaus que s'han desprès de la vessant SW de la Crête des Échines han colgat la pista. La neu és molt dura i cal anar amb molt de compte no perdre l'equilibri. Prohibit relliscar, en algun punt caiguda directa al riu. Derrapant sobre neu glaçada acabem entrant, no sense dificultats, dins unes pistes d'esquí de fons, que caldrà recórrer en la seva totalitat per posar punt i final a la travessa de la Vanoise.

 

Pistes d'esquí de fons de Champagny le Haut. Final de travessa. 

 

En aquest punt teníem la intenció de llogar un taxi per retornar a Pralognan, però ens trobem que hi ha un servei gratuït de navette que ens podrà baixar a Champagny. El conductor és un xic malcarat (ens obliga a posar piolets dins les motxilles amb l'argument que pot ser un arma perillosa...), però al final ens permet pujar al bus amb tot l'equipament i ens explica la combinació per a poder arribar en bus a Pralognan. Els 2 conductors de cotxes prenen el bus i la resta els esperem per anar plegats fins a Albertville, on hi passarem la nit abans de tornar a casa. 

 

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=257259217

 

Gran travessa, on ha calgut improvisar alguns canvis per inclemències meteorològiques o dificultats tècniques. Globalment, la ruta no presenta grans dificultats, però hi ha punts claus que no són senzills i cal trobar bones condicions de neu (pujada per Ritort, Col de Labby, Grande Casse) per poder-los superar.