Silvretta: una altra perla alpina (VI)

Rote Furka (foto: Eduard Villares)

Amb les forces renovades després de recuperar la companyia de tot el grup, encarem una nova etapa en territori suís. La única circumstància que pot generar algun inconvenient durant la jornada, és el "trunyu" d'esmorzar que ens han servit al refugi SilvretaHutte: un parell de torrades amb melmelada i un trist cafè amb llet. Realment lamentable per la quantitat de diners que ens hi deixem. En fi, sortim del refugi amb els esquís als peus, i després de comprovar el bon funcionament del nostre ARVA amb un aparell que hi han instal·lat (això sí que ho tenen....), remuntem la glacera SilvrettaGletscher (direcció E). 

sortim del SilvrettaHütte

Passats els 2500m, a la nostra esquerra hi hem de veure un ample coll que s'assoleix per una pala força dreta (Rote Furka). És primera hora del matí i la neu hi és endurida. Els companys calcen ganivetes, però a mi m'han llogat uns esquís sense aquest estri i no me la vull jugar. Esquís a l'esquena i pas a pas, fins a retrobar els companys a dalt el coll, un altre pas fronterer entre Suïssa i el Vorarlberg. 

pujant el Rote Furka (foto: E. Villares)

Rote Furka, una altra entrada a Àustria

Ens situem amb el mapa sobre la vall que s'obre davant nostre i localitzem el punt on haurem de finalitzar el primer descens de la jornada per tornar a calçar pells. La baixada a cota alta s'ha de fer amb precaució ja que la neu és molt canviant: ens trobem pols, però també neu molt pesada. A mesura, però, que perdem alçada, la neu va transformant i és molt més senzill traçar els girs. 
L'espectacle és impressionant: petites valls que s'obren a banda i banda, colgades de neu, que ens suggereixen infinitats de recorreguts per accedir als cims que ens envolten.

Capçalera de la glacera Klostertarter, un entorn idílic 

A l'alçada del refugi Klostertaler Umwelthütte, un edifici d'ús lliure que cal sol·licitar prèviament les claus per accedir-hi, abandonem la vall principal i prenem a la nostra esquerra una pujada força dreta que superarem fent infinitat de Zzz. 

superem forta pujada fent voltes maria (foto: Fede Casanovas)

Arribem a un petit plateau i avancem guanyant alçada fins a un petit estany, on caldrà virar a SE per encarar l'ascensió al Sonntag Spitze (2882m). La pujada és dreta però arribarem fins el cim amb esquís als peus. La vista és impressionant: SilvrettaPass, SilvrettaHorn i tots els cims de l'entorn que citaria, però que malauradament no conec. 

SonntagSpitze

panoràmica des del SonntagSpitze

Cal fer un curt descens, que no gaudim massa per la neu tant pesada que ens trobem, fins el petit estany anterior, on tornem a posar pells per remuntar una cinquantena de metres i accedir al coll Litzner Sattel. Fem un curt flanqueig a la nostra esquerra i ràpidament podrem veure el final de la jornada, el refugi SaarbrückerHütte. Caldrà mantenir el nostre flanqueig perdent poca alçada, car sinó s'haurà de remuntar més desnivell fins el refugi. 

accés al SaarbrückerHütte (foto: Xavi Gil)

La majoria de nosaltres acabem posant novament pells per a poder fer el darrer tram d'accés al SaarbrückerHütte, una instal·lació amb regust a mitjans de segle XX, molta fusta, poques comoditats, però ambient acollidor i un excel·lent sopar que ens ofereixen poder repetir, per recuperar-nos de l'escàs menú del dia anterior.

SaarbrückerHütte

      

Silvretta: una altra perla alpina (V)

Piz Buin, entre núvols (foto: Pep Montes)

Passada la preocupació i la incertesa a causa de la fixació trencada, amb un nou equip d'esquí llogat i la possibilitat d'haver pogut tornar a passar la nit al WiesbadenerHutte, encarem amb optimisme i energia renovada la recuperació del nostre recorregut. Sortim del refugi i realitzem una curta baixada per situar-nos sota un esperó que flanquejarem en lleugera pujada. Davant nostre se'ns obre la base de l'Ochsentaler Gletcher, un mar de seracs que haurem d'evitar per la seva dreta, per on podrem traçar llargues diagonals i situar-nos sobre el plató de l'enorme circ glacial. 

accedint a l'Ochsentaler Gletcher (foto: Pep Montes)

Dirigim la nostra mirada cap a les verticals parets del Piz Buin, el cim més elevat de la nostra travessa i l'objectiu de la jornada. Creuem la glacera en direcció al Buinlucke, el coll situat entre el Piz Buin i el Klein Piz Buin. 

creuem l'Ochsentaler Gletcher. 

Superem el coll i realitzem un parell de voltes maria sobre la rampa d'accés al cim, on deixem els esquís i calcem els grampons. Ens dirigim a l'aresta de la vessant W i la resseguim fins a trobar-nos un diedre vertical, que superem amb prudència. 

remuntant el diedre

L'estat de la neu és excel·lent i només cal anar amb compte de trobar bona presa de ma per superar els passos més exposats (hi ha la possibilitat d'assegurar-los, però nosaltres no vàrem utilitzar la corda). Superat el diedre, caldrà remuntar la piràmide que facilita l'accés al cim, sense gaires dificultats. 

Piz Buin, entre un mar de núvols.

Fem el descens per la mateixa via, però no desgrimpem per la canal, sinó que instal·lem un 'rapel' d'uns 10m per a evitar creuar-nos amb altres grups que venen de pujada.

descens del Piz Buin

Recuperem els esquís i, després de fer el 'pipí' de rigor, iniciem el curt descens per creuar l'Ochsentaler Gletcher per la seva part superior i tornar a posar pells per pujar el coll de la Fuorcla del Cunfin, que ens obrirà l'accés a l'espectacular Silvretta Pass, ja en territori suís. 

creuant l'Ochsentaler Gletcher. Al fons, el Piz Buin (foto: P. Montes)

L'escenari és sublim, i he de reconèixer l'encert del company Manel Orbay quan descriu l'escenari: de 'Cinemascope'. 

SilvrettaPass, el Cinemascope de l'esquí de muntanya.

Només restarà fer el descens de la Silvrettagletscher fins el refugi Silvrettahütte. Lamentablement, trobem una neu molt pesada, que només ens permetrà gaudir de la baixada a cotes inferiors, gairebé just abans d'arribar al refugi: tant comfortable com "suís" (2€, 45 segons de dutxa; estrictes ordres d'obligat compliment; i un esmorzar terriblement pobre, amb el bon formatge que tenen per aquestes contrades...).

Una hora més tard d'arribar-hi ens retrobem amb els companys, que ens comenten la seva exitosa sortida al SilvrettaHorn i al Silvretta Egghorn.

Permeteu-me un possible recorregut alternatiu: després de baixar el Piz Buin, crec que pot resultar interessant realitzar la travessa de l'Ochsentaler Gletcher en direcció a l'Egghornlucke, des d'on es pot plantejar l'ascensió al Silvretta Egghorn o al Signalhorn. El descens es pot realitzar igualment per la Silvrettagletscher.  

Silvretta, una altra perla alpina (IV)

SilvrettaStausee

I arriba la quarta etapa de la nostra travessa. I cal prendre una decisió, per que la talonera de la fixació del meu esquí està trencada. Havent-nos informat adequadament al WiesbadenerHutte, la proposta és dividir el grup: en Pep m'acompanyarà al fons de la vall i la resta seguiran el recorregut plantejat inicialment. Així doncs, esmorzem a primera hora del matí i amb el cul ben apretat iniciem el descens, confiant que la talonera m'aguantarà. Afortunadament, la baixada és força senzilla, és un recorregut marcat per una "retrac" i no serà necessari forçar en excés la fixació. Arribem a la cua d'un embassament, el SilvrettaStausee que caldrà remuntar per la seva vessant oriental, per arribar a una petita estació d'esquí. En aquest punt, tal com ens varen informar en el refugi, caldrà prendre un bus que, per una carretera molt virada i una seqüència de túnels absolutament impressionants, ens deixa a l'alçada d'un telefèric que ens baixarà fins el petit poble de Partenen. 

prenem el primer bus del dia que ens baixarà fins el telefèric (foto: Pep Montes)

Car la carretera que hi mena està tallada per la neu i sobre el mapa, ha de ser d'aquelles pujades espectaculars de realitzar amb la bicicleta (localitzeu el poble al GoogleMaps i resseguiu la carretera 188 o SilvrettastraBe). Preguntem al company que comanda el telefèric si coneix alguna botiga d'esquí prop de l'estació i ens comenta que a 5' n'hi ha una (sembla que la sort comença a girar a favor nostre). Ens hi dirigim i hi entrem. Ens atén una parella d'austríacs, mare i fill, força trempats i amb ganes d'ajudar-nos a resoldre el problema. És clar que la talonera no té solució i el més convenient és recanviar-la. No és complicat de fer, però no disposen del recanvi i poden tardar alguns dies (Easter, ja se sap). Ràpidament, però, ens ofereixen la possibilitat de llogar una altres esquís i, a més ens posen tot de facilitats per a poder-los retornar, sense necessitat de tornar a baixar al fons de la vall (30€ el trajecte de bus+telecabina). La cosa s'haurà de fer d'aquesta manera: nosaltres finalitzarem la ruta al VermuntStausee, on el mateix bus de baixada ens haurà de retornar a la petita estació d'esquí. En aquest punt, on hi ha un petit complex hoteler i on el bus finalitza el seu recorregut, hi podré deixar els meus esquís (la mestressa de la botiga d'esquí hi contacta) i recuperar-los al final de la ruta. I els esquís que m'han llogat per 4 dies (130€) els hauré de deixar al conductor del bus, amb una etiqueta identificativa de la botiga (Stöckl Sports; https://www.sportstoeckl.at/), i ell ja s'encarregarà de fer-los baixar amb el telecabina i que els facin retornar al seu punt d'origen. Sembla que és una bona solució al problema tècnic de l'esquí.
Refem tot el camí de baixada, deixo els meus esquís a la sala de material de l'hotel de la petita estació d'esquí i els acomiado fins d'aquí a 4 dies. Tornem a pujar al refugi WiesbadenerHutte on hi passarem una segon nit.

retorn al WiesbadenerHutte. Al fons, el Piz Buin (foto: Pep Montes)

  

Silvretta, una altra perla alpina (III)

darrers metres al DreiländerSptize (foto: Fede Casanovas)

A punt a primera hora del matí per tornar a gaudir de les excel·lents prestacions de l'esmorzar del JamtalHutte, i de les bones condicions de la meteo que s'entreveuen pels finestrals del menjador. Així es desvetlla la nostra tercera jornada de travessa. A diferència del previst inicialment, la pujada al Hintere JamSpitze, que ja varem assolir la jornada anterior, ens dirigirem directament al coll Obere Ochsenscharte. Remuntem l'espectacular glacera Jamtalferner evitant les pendents de la nostra dreta, on s'hi veuen petites allaus de neu i pedres. 

remuntant la glacera Jamtalferner

Sense cap dificultat assolim l'ampli coll que limita els estats federals de Tirol i Vorarlberg.

darrers metres, abans d'assolir l'Obere Ochsenscharte

A la nostra esquerra observem l'altiu cim del DrailanderSpitze, una agulla que corona una magnífica piràmide de neu. Anem força bé de temps i decidim pujar-hi.

remuntem la piràmide del DreiländerSpitze

Podem arribar amb els esquís just fins la base de l'aresta, on calcem grampons i piolet en ma, resseguim fins el punt més elevat.

aresta del DreiländerSpitze

La presència d'altres grups i la manca d'una corda per assegurar els darrers metres (l'exposició realment fa fredar) fa que només alguns valents dels nostres arribin fins el mateix cim (2977m), on s'hi reprodueix el fet que aquest vèrtex és compartit per 3 països, el suís, el tirolès i el de Vorarlberg (que desconec  quin ha de ser el seu gentilici).

darrers metres del DreiländerSpitze. Qui rellisca, no ho explica (foto: X. Gil)

Dreiländer, cim compartit per 3 països (foto: Pep Montes)

Amb molta atenció fem el descens fins a recuperar els nostres esquís i començar un espectacular descens fins el refugi.
En aquesta baixada, però, es produeix la segona desgràcia de la travessa (la primera ja fa 2 dies que la varem deixar enrera).

descens del DreländerSpitze, just abans de la desgràcia

En el tercer o quart gir, se'm va trencar la talonera d'una fixació. Afortunadament, el "manetes" Xavi Gil va poder-m'hi fer un pedaç que em va permetre arribar al refugi WiesbadenerHutte. 

bona feina Xavi !!

Això sí, amb molta prudència. Car la neu, a més de la meva fixació, estava en un estat força lamentable, molt pesada.

deixem enrera la DreiländerSpitze i la meva talonera.... (foto: X. Gil)

En el refugi no varen poder més que lamentar la meva mala fortuna i després de demanar-los informació i documentar-nos amb el mapa, varem decidir dividir el grup per a poder solucionar el problema amb l'esquí i poder continuar el recorregut.
Track: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=35549802   

Silvretta, una altra perla alpina (II)

Vall de Jamtal

Amb el neguit de saber quines condicions trobarem l'endemà de la terrible etapa inicial, prenem el copiós esmorzar que ens ofereixen al refugi (barra lliure de formatge en barra i taula d'embotits!!) i carreguem els "tracks" per a poder guiar-nos cap el nostre objectiu: el cim de l'Augstenberg.

rwfugi JamtalHutte

D'inici, però, seguim les traces de la gran majoria d'alpinistes que remunten la glacera de Jamtalferner. Ens adonem que estem força allunyats del "track" i remuntem fins a un esperó que ens ofereix una clara visió del recorregut que hauríem de prendre. Observem, però, diferents purgues que han caigut sobre la vall de pujada a la glacera Chalausferner, i l'absència d'altres alpinistes, generen la possibilitat de canviar d'objectiu. Finalment, orientarem els nostres esforços cap el Hintere JamSpitze, el cim que hauríem de pujar l'endemà.

remuntant la Glacera Jamtalferner (foto: E. Villares)

Acabem de remuntar sense gaires problemes la glacera que ens condueix a un ampli coll (JamJoch) i a la nostra esquerra localitzem la darrera pala d'accés al cim: dreta i pendent, però esquiable fins gairebé el cim.

darrers metres d'accés al JamJoch

Sense complicacions assolim el primer cim de la nostra travessa: Hintere JamSpitze (3153m).

Hintere JamSpitze (foto: E. Villares)

Hintere JamSpitze. Al fons, el Piz Buin (foto: Xavi Gil)

El descens del cim és excepcional. Trobem la millor neu de tota la travessa, una pols de somni !! Grandíssima esquiada fins el refugi Jamtalhutte, on tornarem a passar-hi la nit.

descens de somni! (foto: X. Gil)

I ens trobem la grata sorpresa de trobar-nos una sopa calenta que entrarà de meravella. La veritat és que l'allotjament en aquest refugi és tot un luxe!
Adjunto "track" del recorregut (corregit, ascens directe al cim): https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/silvretta-02-35548962

    

Silvretta, una altra perla alpina (I).

HeidelbergerHutte. 

Enguany, en matèria d'esquí de muntanya, la proposta estrella del Centre Excursionista de Badalona ha estat l'alta ruta de la Silvretta, un recorregut que creua longitudinalment aquest massís situat entre els estats federats austríacs de Tirol i Vorarlberg i Suïssa. Serà la meva segona alta ruta, després d'haver fet, ja fa uns anys, la Chamonix-Zermatt.

La llunyania de l'indret recomana sortir un parell de dies abans de començar la nostra experiència alpina, ja que són aproximadament uns 1300km de recorregut amb cotxe (estudiar possible combinació d'avió a Zurich i trasllat amb tren a la petita ciutat de Landeck). Fem una primera nit a França i l'endemà a la tarda arribem a Landeck, on ens instal·lem a l'Hotel Schrofenstein (https://www.schrofenstein.at/), després de ser atesos per unes recepcionistes de generós bust, embotit en el clàssic vestit tirolès. Efectivament, ens trobem al Tirol, on començarem la nostra ruta el dia següent, després de desplaçar-nos al petit poble turístic d'Ischgl (https://www.ischgl.com/en).

Etapa 1): després d'un excel·lent esmorzar a l'hotel, ens traslladem a Ischgl, on es respira esquí per tots els porus de la pell. El dia és de gossos, però els ànims de començar la nostra ruta supera qualsevol contratemps.

dia de cànids a Ischgl.

Aparquem la furgoneta al Parking subterrani del centre (14€/dia), molt a prop del remuntador que haurem d'agafar per guanyar alçada. Comprem forfaits (54,5€) i prenem el primer telecabina.

Ischgl, inici del nostre recorregut (foto: Fede Casanovas)

Després d'un parell de baixades per començar a posar-nos a to, prenem el telecadira que ens durà fins el Palinkofp i fem un darrer descens fins a trobar la pista que davalla del Piz Val Gronda, on posem pells per a iniciar la pujada (existeix la possibilitat de prendre un remuntador, però el vàrem trobar tancat). Les condicions meteorològiques van de mal en pitjor i cal iniciar el descens cap el HeidelbergerHutte, en territori suís.

cal avançar sense veure-hi més enllà del nas (foto: F. Casanovas)

No es veu més enllà del propi nas, i aprofitem les mínimes condicions de visibilitat per localitzar un recorregut amb valises per assegurar-nos la màxima seguretat. En uns 45' assolim el primer refugi, però hem de continuar fins el nostre allotjament. I per arribar-hi esdevindrà un autèntic drama. Caldrà remuntar un coll sense complicacions, el terreny no presenta cap dificultat tècnica, però les condicions són terribles i no aconseguim veure per on fem passar els esquís.

petit moment de caos, envoltats de boira (foto: F. Casanovas)

Sort de Sant GPS, sense aquesta tecnologia no hauríem pas localitzat el coll i no podríem haver arribar al JamtalHutte.
En alguna ocasió perdem el "track" del GPS i decidim retrocedir per poder-lo retrobar. Ens hem de cenyir a traçar a cegues i no perdre ni un metre el "track" que portem. Amb molta incertesa i molta paciència, assolim el Coll Zahnjoch i el descens esdevé, igualment, penós. A mesura que anem perdent alçada, però, la boira no és tant espesa i podem interpretar molt millor el terreny. És força tard, i ja fem tard per a l'hora del sopar (usualment a les 18h). Arribem a quarts de 8 al refugi.

arribada al JamtalHutte (foto: Eduard Villares)

El personal, però, ens acull molt comprensivament i després de demanar-nos d'on veníem amb aquell temps, un xic sorpresos, ens facilita poder-nos instal·lar, sopar i reposar forces per a l'endemà.

Track:  https://ca.wikiloc.com/rutes-esqui-de-muntanya/silvretta-01-35536602. Inclou baixades per pistes d'esquí d'Ischgl.       

Volta al Thoumasset

Port de Banyell (al fons, el Thoumasset)

Seguim amb l'agònica presència d'un anticicló que bloqueja qualsevol opció de neu. De fet, un company andorrà ens comenta que no cau una volva de neu des del 2 de febrer....😢. Neu justa, però sortim del cotxe amb esquís als peus i encarem la Vall de Rialb. Superem el refugi de Rialb i sobre una elevació a la dreta del torrent, prenem l'ampla pala que dóna accés al Port de Siguer.

Pujant el Port de Siguer. Al fons, el Font Blanca

Des d'aquest punt, flanqueig direcció SE i curt descens fins l'Estany Blau, on tornem a posar pells per pujar a un petit coll que ens situa a la mateixa aresta del Thoumasset.

primer descens de la jornada (fotos: Xavi Gil)

En aquest punt hem de treure esquís i carregar-los a l'esquena per a remuntar l'aresta, però un vent molt fort i incòmode dificulta la progressió i optem per perdre un xic de nivell i retornar a l'espatlla que dóna accés a la canal NE. La canal és dreta i fem un petit tastet de la neu per a decidir-nos si baixar-la esquiant o calçar-nos grampons. Prenem la primera opció i amb força compte fem el descens fins a una segona canal, que es decanta a la nostra dreta fins a un petit estany.

Canal de descens del Thoumasset

A partir d'aquest punt encarem la pujada a un discret coll sota l'aresta SE del Thoumasset. Atenció si hi ha acumulació de neu, la pujada és dreta i propensa als allaus.

Arribem al coll. Al fons, el Thoumasset

Davant d'aquest coll s'obre la part superior de la Vall de Solanet, amb l'estany al vell mig. La pujada final al Port de Banyell és força ràpida i només ens quedarà fer el darrer descens per neu dura fins a la borda de Rialb i en 15' ja haurem retornat al cotxe

descens del Port de Banyell

(desnivell: 1350m i 6h de recorregut).