divendres, 30 de maig del 2014

Tanquem la barraqueta a l'Aneto.

Aneto (3404m)
El passat cap de setmana varem posar punt i final a la temporada d'esquí de muntanya. Com és habitual, la zona escollida va ser el cim de l'Aneto, aprofitant l'alçada del massís i l'orientació nord de la glacera.
En resum , ha estat una temporada fantàstica, en la que, per sobre de tot, hem pogut realizar la clàssica de les clàssiques, l'Alta Ruta Chamonix-Zermatt. No vull desmerèixer altres caps de setmana de molt bona activitat, com la circular per la Vall d'Incles i l'Ariege o l'stage al Montgarri, on varem poder pujar el Barlonguera, així com altres sortides matinals que m'han permès acabar la temporada amb més de 17mil metres de desnivell.
 
 
Així, doncs, fins la temporada vinent !!  

dimecres, 21 de maig del 2014

Alta Ruta 5: Rifugio Nacamuli - Zermatt.


embadalits davant el Matterhorn
Qualsevol amant de l'alpinisme i l'esquí de muntanya hauria de poder gaudir del magnífic recorregut, els espectaculars paisatges i l'extraordinari ambient d'aquesta jornada.
A trenc d'alba esmorzem i abandonem el Rifugio Nacamuli. La veritat és que els primers metres de desnivell esdevenen un xic penosos, ja que la neu és glaçada i cal anar amb compte amb les relliscades.
 
pujant cap el Col Collon
Remuntant els metres de desnivell que varem esquiar el dia anterior, assolim el Col Collon (3082m). Tornem a trepitjar territori suís. Fem un petit descens per la part superior de l'Haut glacier d'Arolla, decantant-nos cap a la nostra dreta per a situar-nos davant la barrera rocosa dels Bouquetines, on localitzem el nostre proper objectiu, el Col du Mont Brulé (3213m).
 
creuant l'Haut Glacier d'Arolla, cap el Col Mont Brulé
Col du Mont Brulé
En constant direcció est ens situem sota el coll, on és necessari retirar els esquís i calçar grampons i piolet per a superar aquest pas (tot i la neu glaçada, alguns de nosaltres aconsegueixen superar aquest coll amb els esquís).
 
ascens al Col du Mont Brulé
Tornem a trepitjar territori italià i davant nostre se'ns obre un escenari espectacular: l'Haut glacier de Tsa de Tsan, la Tête de Valpelline i la Tête Blanche.

Col du Mont Brulé
Realitzem un breu descens fins a tornar a recuperar les pells. Aquí, als Alps, les distàncies són molt més importants que en el Pirineu i l'objectiu que sembla es pot assolir en 30, resulta que cal invertir-hi un parell d'hores. Efectivament, aquest és el temps que tardem en accedir al Col de Valpelline (3557m), on se'ns apareixen 2 cims colossals: la Dent d'Hérens, amb els espectaculars seracs de la vessant nord i l'ostentós Matterhorn, mostrant-nos la Lion, la seva aresta italiana.

Col de Valpelline
Després de gaudir d'aquest panorama, remuntem la senzilla pala en direcció al cim de la Tête de Valpelline (3798m). Aquest cim esdevé una platea excepcional per a poder observar tots els cim de l'entorn.

Matterhorn i la Dent d'Hérens
També podem observar el recorregut que haurem de fer per aproximar-nos a Zermatt, a través de les glaceres d'Stockji i Zmutt, on podrem evidenciar el poder d'erosió d'aquestes formacions geològiques. Per neu molt ventada i glaçada retornem al Col de Valpelline i des d'aquest punt iniciem un magnífic descens per neu en força bones condicions. Això sí, és important seguir les valises de la glacera per a evitar qualsevol accident amb les esquerdes de la glacera.

descens cap a Zermatt
Arribem a la part més plana de la glacera, on deixem a la nostra esquerra el refugi Schönbielhutte (2694m) i continuem per terreny boscós fins a trobar-nos les pistes d'esquí que ens conduiran fins a Zermatt.

erosió de la Zmutt Glacier
Durant el recorregut podem admirar les parets de les diferents vessants del Matterhorn, el glaç que d'elles es manté en suspens i, fins i tot, arribem a veure el refugi de l'aresta Hörnli. Realment espectacular !!
la muntanya més fotografiada de Zermatt
Finalitzem la nostra travessa en aquest poble turístic dels Alps suïssos, on negociem el servei d'un taxi per a retornar a Argentière.

final de travessa a Zermatt
Desnivell: 1100m
 
La veritat és que he gaudit d'una experiència excepcional. Hem tingut la sort d'una meteorologia molt favorable, d'un recorregut atractiu i molt variat i d'un grup humà que ha sabut donar el millor caliu en cada moment. Sense cap mena de dubtes, una travessa que qualsevol practicant de l'esquí de muntanya hauria de poder realitzar, com a mínim, una vegada a la vida. I no volia acabar aquesta entrada sense mencionar els meus companys de travessa, algunes fotografies dels quals he emprat per a la redacció de les jornades: Enri i Cristina, PepM, PepB i PepUllde, Oriol, Fede, Xavi i Eduard.  

diumenge, 11 de maig del 2014

Alta Ruta 4: Cabane des Dix - Rifugio Nacamuli.

Pigne d'Arolla, amb el Matterhorn al fons
Etapa llarga i amb força desnivell. A primera hora del matí abandonem la Cabane des Dix i creuem la glacera de Cheilon per encarar la pujada que facilita l'accés al Glacier de Tsena Réfine.

pujant al Glacier Tsena Refine.
Davant nostre ens apareix l'espectacular mur de la Serpentine, una barrera de glaç que haurem de superar per a poder fer l'ascensió al cim de la Pigne d'Arolla (3790m).
 
Mur de la Serpentine
La principal dificultat és bàsicament psicològica, ja que una relliscada o un mal pas se t'emporta cap al fons del Glacier de Tsijiore Nouve. La veritat és que impressionen els sèracs i la sensació de buit que s'origina sota aquest impressionant pou de glaç. Per superar el mur de la Serpentine calcem grampons i el superem sense cap tipus d'incidència, fins assolir el Col du Brenay (3635m).
superant el mur de la Serpentine
Tornem a recuperar els esquís i, entre fortes ventades, realitzem l'ascensió a la Pigne d'Arolle. Magnífiques vistes sobre el Matterhorn, el nostre objectiu de fi de travessa.
 
Pigne d'Arolla
Baixem esquiant fins a un ample coll i per les pendents de la vessant SE de la Pigne d'Arolla. Molt bona neu fins que ens apropem a l'entrada de l'enorme Glacier d'Otemma, on trobem neu força pesada. 
 
descens al Glacier d'Otemma
Reposem forces al vell mig de la glacera i encarem la darrera pujada de la jornada: el Col l'Evêque (3382m).
 
Glacier d'Otemma
creuant el Glacier d'Otemma, per encarar el Col l'Evêque
El que semblava un passeig esdevé un bon maldecap: les distàncies són enormes i el sol escalfa de valent. Amarats de suor, assolim l'ample coll i ja només resta un bon descens (evitant uns sèracs considerables) fins el Col Collon (3082m) i, ja en territori italià, fins el Rifugio Nacamuli (2830m).
 
descens del Col l'Evêque
S'ha de realitzar una petita pujada per assolir l'allotjament. Petit refugi, força acollidor i amb una excel·lent cuina.
 
Rifugio Nacamuli
Alguns "peròs": habitació única per a tres o quatre grups que sumem més de 20 persones (sempre es coincideix amb algun roncador) i pèssima latrina: senzilla plataforma metàl·lica exterior, amb forat suspès sobre el terreny rocós (amb el vent glaçat de nord que va fer tota la nit, més d'un esfínter va quedar apretadet, apretadet,...).
 
tecnologia punta al Rifugio Nacamuli
Desnivell acumulat: 1400m    

dissabte, 3 de maig del 2014

Alta Ruta 3: Cabane du Montfort - Cabane des Dix.

cim de la Rosablanche
És l'etapa amb major desnivell de tota la travessa. Per aquest motiu, cal esmorzar a quarts de 4 de la matinada per a poder sortir del refugi a quarts de 5 i aprofitar al màxim les hores de sol. Tenim la gran sort de gaudir d'una magnífica llum de lluna i gairebé no és necessari emprar els frontals.

sortida de la Cabane du Montfort
Ens dirigim cap el Col de la Chaux (2940m), on cal anar amb compte els darrers metres perque ens trobem neu regelada.

accés al Col de la Chaux
Superem aquest coll i anem perdent desnivell fins a la fondalada que defineix el Lac du Montfort (2764m). Tornem a posar pells per encarar els colls de Louvie i de Momin (3015m).

descens del Col de la Chaux

vistes sobre el massís del Montblanc (des del Col de Louvie)
Anem guanyant alçada sobre el Glacier de Prafleuri, fins a situar-nos sobre un petit replà que facilita l'accés al cim de la Rosablanche.

remuntant el Glacier de Prafleuri, per pujar el cim de la Rosablanche
En aquest punt hem de decidir si realitzarem el descens per l'altra vessant del cim, mitjançant un rappel, o si el farem per la glacera. Decidim optar per la segona, ja que creiem que no perdrem tant de temps. No serà així.....


tram final a la Roseblanche
Entre fortes ràfegues de vent podem assolir el cim (3336m). L'impacte de petits troços de glaç sobre el rostre és força desagradable i després de fer les fotografies i gaudir de les vistes sobre el Grand Combin, retornem al punt on hem deixat les fustes.
panorámica sobre el cim del Grand Combin
Ens adonem que se'ns ha afegit l'Alex, un xicot alemany que també realitza la travessa. El seu company Mathias ha decidit fer el descens per l'altra vessant del cim. Baixem ràpidament fins a un replà que dona accés a un petit coll. Un equip de militars suïssos hi està instal·lant un equipament per a una cursa d'esquí de muntanya que ha de realitzar-se una setmana més tard.

instal·lació d'alçada de la cursa Patrouilles des Glaciers
L'altra vessant del coll és molt dreta i l'estat de la neu no convida a baixar amb esquís. La majoria de nosaltres decidim posar grampons. Tres companys que baixen amb esquís ens esperen en un replà, uns 200m per sota nostre.

baixant cap a l'embassament de Dix


La sorpresa apareix quan l'Alex, l'alpinista alemany, es desploma davant nostre. No acabem de tenir clar què li pot passar, però ens comenta que no es veu capaç de seguir progressant. Decidim baixar-li part del seu equipatge i després de descansar una estona, aconseguim que segueixi baixant a peu. Malauradament, però, uns 15' més tard torna donar senyals de feblesa i ja resulta impossible fer-lo continuar.

atenent l'Alex, un alpinista alemany
Aconseguim contactar amb el seu company Mathias i prenem la decisió de contactar amb els serveis d'emergència per a poder-lo treure'l del massís i que el puguin atendre mèdicament. Mitjançant un telèfon per satèl·lit aconseguim donar l'alarma i uns 15' més tard un helicòpter s'emporta els 2 companys alemanys i un dels responsables de l'equip de rescat ens comenta el risc de pujar a la Cabane des Dix, el nostre objectiu de la jornada, ja que el dia ha estat molt calorós i poden caure allaus de fusió.

arribada de l'helicòpter dels serveis d'emergències


No ens queda alternativa, però, i ràpidament reprenem la marxa (calculem que hem perdut entre 2h i 3h). Tracem una diagonal en lleuger descens per a situar-nos a la cua de l'embassament des Dix (per a mi, la part més lletja de tota la travessa).

descens fins la cua de l'embassament de Dix
Reposem forces i remuntem les fortes pendents del Pas du Chat i els més de 600m de desnivell del Glacier de Cheilon, fins a localitzar la Cabane des Dix i superar les darreres rampes que ens permeten l'accés al refugi.

Mont Blanc de Cheilon
Cabande des Dix
Arribem a quarts de sis, amb el temps just d'endreçar un xic tot el material i posar-nos a sopar.

Etapa exigent físicament, amb algun pas delicat a l'hora de fer el descens de la Rosablanche i amanida per l'episodi de defalliment del company alemany, que ens condiciona l'arribada tardana al refugi.

Desnivell acumulat: 1600m