dilluns, 12 de novembre del 2012

Boscos de tardor a la Serra de Bufadors

Magnífica sortida amb el grup infantil del Centre Excursionista de Badalona. En Ferran i la Maria ens tenien reservada una sorpresa per a poder gaudir amb la canalla pels boscos osonencs tenyits de tardor. Quedem a Sant Quirze de Besora i amb 5' de cotxe ens apropem a Santa Maria. Prenem una pista emporlanada i aparquem els cotxes al coll de Beví. Del mateix coll neix l'aresta de Bufadors. Resseguint-la podem gaudir de les vistes sobre el poble de Santa Maria de Besora, dels prats envoltats de boscos d'un gran ventall cromàtic, ocres sobre groc, vermells cridaners i alzines i roures que retenen un verd senyorial.



Després d'esmorzar arribem a la zona de bufadors, enmig d'un mar de fulles caigudes i envoltats de parets foradades, per on s'escola l'aire fred i humit.

els bufadors
Retornem per la vessant septentrional, obaga i poc exposada al sol. Seguim per un corriol poc evident que ens retorna als bufadors. A partir d'aquest punt desfem el camí d'anada i optem sempre pel camí de la vessant nord.
Permeteu-me que afegeixi algunes fotografies del paisatge de tardor que ens ha meravellat tota la jornada.







diumenge, 14 d’octubre del 2012

Castell de Burriac

Castell de Burriac
Reprenem la nostra activitat muntanyenca no massa lluny de casa, que a quarts d'una juga la penya i tenim ganes de veure com la remenen aquesta temporada.
A un quart de 10 sortim del costat de l'ajuntament de Cabrera de mar, en direcció N, fins a creuar-nos amb la pujada de les Monjes. Prenem en fort desnivell aquest carrer que, més endavant, esdevé el camí d'Agell. Deixem a ma dreta el cementiri i l'ermita de Santa Elena i prenem a l'esquerra una pista ampla. A partir d'aquest punt anirem seguint les marques de color violeta. Passats uns 10', la pista es transforma en corriol, que seguim a ma esquerra i pujem el Turó d'en Punsola. El resseguim per la seva vessant oriental i comencem a gaudir de les vistes del castell.

Recuperem altra vegada la pista ampla i continuem seguint les marques de color violeta.

Arribem a una cruïlla on, a l'esquerra, prenem una pista ampla que, en molt forta pendent, ens sitúa a l'entrada de l'antiga fortalesa (1h 15'). Bufa molt de vent, però les vistes sobre el Maresme són fantàstiques. No es veuen pirates a la vista i decidim recuperar forces i esmorzar.

Castell de Burriac

Abandonem el castell pel mateix camí de pujada. Ara, però, prenem la pista de l'esquerra, primer en pujada, però ràpidament iniciem la baixada. No val a badar perque hem de fixar-nos que una senyal violeta ens fa prendre un petit sender a la dreta, creuar una pineda i recuperar una pista en pujada (direcció SO) fins arribar a la creu de l'Abeia. En aquest indret hi creuen 3 pistes. Nosaltres prenem un corriol que surt de darrera la creu (senyal violeta indicadora).

Comencem a baixar fins a trobar-nos una pista ampla que ens ofereix la possibilitat de continuar el recorregut cap al Turó de Montcabrer o baixar directament fins a Cabrera (esquerra). Aquesta darrera és la nostra opció i sense pèrdua i en constant baixada arribem al punt on hem aparcat el cotxe. 
Molt bona matinal de tardor, força gent al castell i els rovellons, ni ensumar-los !!   

dimecres, 12 de setembre del 2012

Eslovènia: travessa pels Alps Julians

Triglav
Els Alps Julians són un conjunt de muntanyes que no superen els 3000m d'alçada. Estan situats, en la seva major part, a Eslovènia i, en la seva part més occidental, esgarrapen el territori italià. De fet, representen una extensió de les Dolomites i, la segona cota en alçada de la serralada, correspon al Jof di Montasio (2754m), en terra italiana. El punt més elevat dels Alps Julians i de tot Eslovènia és el Triglav (2863m), cim benerat pels habitants d'aquest país. A més, el cim dóna nom a tot el parc nacional, amb una extensió aproximada d'unes 85.000 hectàrees. 
La naturalesa geològica dels Alps Julians és clarament calcària i són molt característics els plateaus kàrstics i les formacions de dolines (depressions circulars en forma d'embut) i lapiaz (canals i reguerons), com a conseqüència de l'acció de dissolució de l'aigua.
El nostre objectiu inicial era creuar el territori del Parc Nacional del Triglav de nord a sud i poder accedir a alguns dels cims de la serralada. El punt d'inci del recorregut va ésser el poble de Kranjska Gora (nucli turístic dedicat, principalment, a l'esquí). A 2/4 de 9 del matí, un bus provinent, probablement, de Ljubljana ens ofereix la possibilitat de remuntar una antiga i espectacular carretera fins el Vrsic Pass (gran atracció pels amants d'esgarrapar passos de muntanya amb bicicleta), coll que divideix les valls dels rius Soca i Sava.

Vrsic Pass

Del mateix coll, a ma esquerra, una pista asfaltada ens facilita l'accés al refugi Ticarjev Dom (1'), on esmorzem.

Ticarjev Dom
Després d'agafar forces continuem per l'ampla pista, en forta pujada, fins arribar a un antic búnquer (a mi, per la seva estructura, em va semblar de la segona guerra mundial, però podria correspondre a la Gran Guerra).

búnquer que domina la Vall de Trenta
A partir d'aquest punt, sempre seguint les marques d'un punt blanc envoltat d'un cercle vermell, un sender comença a flanquejar en direcció sud i, posteriorment, sud-est, fins a situar-nos sota un coll que divideix l'accés al cim del Prisojnik, al nord, i el Razor, al sud.

Prisojnik
Ara ja comença la verticalitat i s'han de superar les muralles que, inicialment, semblaven infranquejables. La via està totalment equipada (cables  i estaques metàl·liques) i tots els passos tècnics no presenten més dificultat que saber progressar amb "ambient".

Camí del coll Sedlo Planja
Camí del coll Sedlo Planja





Aprofitant les repises naturals de la paret i enllaçant amb trams més pedregosos, arribem al coll de Sedlo Planja, a 2349m.

coll Sedlo Planja
Camuflem les motxilles entre les roques i per un sender que, posteriorment esdevé grimpada de II grau, assolim el nostre primer cim, el Razor (2601m).

Cim del Razor

Les vistes sobre la cara nord del Triglav són impressionants i també podem observar el refugi on tenim la intenció de passar-hi la primera nit, el Pogacnikov Dom, a 2050m.

Pogacnikov Dom
cara nord del Triglav
Per a poder-hi accedir, retornem al coll on havíem deixat les motxilles i, en fort descens, ens dirigim al nostre abric nocturn. Ens confirmen que tindrem lliteres per a poder dormir i ens serveixen una sopa de verdura i una d'aquelles salsitxes germàniques amb mostasa que requereixen d'un parell d'hores de digestió.

sopar a Pogacnikov Dom
Desnivell total = 1300m; temps (incloent descans) = 8h.

Inicialment, l'objectiu de la segona jornada era el de pujar el cim del Kriz i, posteriorment, davallar fins el fons de la Vall de Vrata. Revisant desnivells i la situació de 3 possibles refugis propers al cim del Triglav, re-orientem el disseny de la jornada i ens proposem aixecar-nos ben d'hora (a quarts de 6, ja hi ha llum) i arribar al refugi Aljazev Dom cap a les 12 del migdia i, després de reposar forces, afrontar els més de 1000m de desnivell de la paret nord-oest, sota el cim del Cmir, que dóna accés al gran plateau kàrstic, als peus del Triglav.
Carreguem les motxilles i a quarts de 8 iniciem la pujada al Kriz. El cim no té cap tipus de dificultat tècnica. Només destacar un parell de passos equipats, després de superar un coll sobre la Vall de Krnica.

pujant el Kriz
Gaudim de les fantàstiques vistes que ens ofereix el cim del Kriz (2410m) i de les explicacions d'un veterà alpinista eslovè amb qui coincidim.

Kriz, amb el Triglav darrera meu
Iniciem el descens i confirmem que portem un horari adequat per a poder modificar els plans d'etapa inicials. Deixem enrera el refugi Bivac IV i la cruïlla que facilita l'accés al Skrlatica (2740m), el tercer cim de més alçada del massís i, després d'una forta baixada, arribem al refugi Aljazev Dom (1015m), a la Vall de Vrata.

Refugi Aljazev Dom

part del recorregut realitzat Kriz-Bivak IV
I és en aquest punt on comencen les dificultats del dia: mentre en Manel i jo reposem forces esperant l'arribada del Jose, còmodament instal·lats a l'ombreta d'una de les terrasses del refugi, aquest, sense fixar-se on estàvem situats, no s'ho pensa dues vegades i decideix proseguir la marxa, iniciant en solitari, la "brutal" pujada cap els refugis d'alçada. Després d'esperar l'arribada del nostre company durant més d'una hora, comencem a preocupar-nos i decidim que un de nosaltres haurà de tornar a pujar pel sender que condueix fins el refugi Bivac IV per a comprobar que no ha patit cap accident i que no pogués necessitar ajuda. I jo sóc l'afortunat: 400m de desnivell, fins al darrer punt on hem coincidit tots 3 (això és el que marquen els "manuals"). Finalitzo la pallisa sense cap novetat del Jose i comencem a formular noves hipòtesis. Mitjançant el telèfon mòbil, l'acabem localitzant i li indiquem que ha de retornar al punt on l'estàvem esperant. Els nervis estan una mica a flor de pell i, després d'analitzar més fredament la situació, decidim instal·lar-nos al refugi Aljazev Dom i replantejar-nos la següent jornada. Després d'unes 2 hores, més o menys, apareix el "desaparegut" i l'alliçonem adequadament, indicant-li que el grup sempre es reunifica en les cruïlles i en els punts de més dificultat tècnica, tal com fins ara havíem estat fent. Desnivell total = 500m (+400m pel desaparegut i pel qui l'ha anat a buscar); temps (incloent descans) = 4h.

Triglav, desde Aljazev Dom
A trenc d'alba, prenem un petit esmorzar i abandonem el refugi Aljazev Dom per iniciar el que serà una molt llarga jornada. El nostre objectiu serà assolir el cim eslovè (la qual cosa implica gairebé 2000m de desnivell !!) i iniciar el descens cap a la Vall dels 7 llacs.
Des de la Vall de Vrata, existeixen 2 possibilitats per assolir el plateau kàrstic on es troben els refugis que faciliten l'ascenció al Triglav: la via Tominskova i la via Prag (més informació a http://www.hiking-trail.net/mountain/triglav/1/1 ). Ambdues són vies molt verticals i molt exposades. Les dificultats tècniques, però, es veuen facilitades pels bons equipaments que hi ha instal·lats (estaques metàl·liques i cables). Això sí, molt de compte a l'hivern o després d'algun ruixat. Nosaltres varem optar per la via Tominskova, ja que, malgrat ser una mica més exigent tècnicament, és un xic més ràpida que la via Prag.

Via Tominskova

Per accedir a la via, s'ha d'arribar a una espècie de monument a l'alpinisme i, just en aquest punt, accedir a l'esquerra a un sender que comença a superar metres de desnivell de manera exagerada.

Vall de Vrata. Inici via Tominskova
Trobarem un bon número de graons que faciliten la progressió en els trams més "tiesus". Quan més o menys s'ha superat la meitat de desnivell de la via (uns 400m), comencem a trobar-nos els primers equipaments i, la veritat, a partir d'aquest moment es comença a gaudir de les vistes vertiginoses, aeries i espectaculars sobre tot l'espadat que estem superant. Només s'ha de tenir cura que ningú per davant teu faci caure algun roc, evitant, en els passos més exposats, coincidir en la mateixa vertical (a nosaltres ens va passar un "obús" a menys de mig metre !!).

Via Tominskova

via Tominskova

Via Tominskova
Un dels avantatges d'haver emprès la via a primera hora del matí ha estat que, en tot moment, hem progressat acompanyats de l'ombra, evitant la forta calor del dia anterior.
Finalitzada la via Tominskova, accedim a l'espectacular karst del massís.

accés al plateau kàrstic del Triglav
El primer refugi que podem observar és el Dom Valentina Stanica, situat a l'esquerra del nostre recorregut.

Dom Valentina Stanica
Per accedir al Triglavski Dom encara haurem de superar uns 400m de desnivell entre dolines i fisures calcàries. Una de les anècdotes del dia va ésser observar un pare amb 3 nens que baixaven tot contents: fins aquí, tot més o menys correcte. La sorpresa va ser quan vàrem observar com anava ferrat el pare: amb unes xancletes d'aquelles que només s'aguanten per una goma entre el dit gros i l'índex !!
Arribem al refugi Triglavski Dom (2515m) cap a les 13h.

Triglavski Dom
 Just en aquest punt s'inicia l'aresta d'accés al cim i resulta un autèntic espectacle observar la quantitat de gent que puja i baixa del cim i, especialment, el seu "pelatge". Fàcilment poden veure's famílies senceres: pare i mare amb avi i nèt estacat amb una corda !!

Romeria a l'aresta del Triglav
Després de reposar forces, tornem a carregar motxilles i comencem el recorregut de l'aresta. Alguns passos aeris, més o menys assegurats, on el més dificultós resulta esquivar tota la gent que fa el descens.

Aresta del Triglav
Aresta del Triglav




Durant la pujada vàrem poder gaudir de la presència d'un parell de planadors que sobrevolaven el cim i el seu magnífic entorn.

Vol sense motor sobre el Triglav
Després d'1h assolim el cim del Triglav (2864m) on podem gaudir de diferents tradicions eslovenes: segell, cançons i fuetades a l'entrada del diminut refugi que ofereix protecció en cas de tormenta. La pregunta deixo anar és: a part de les 4 ó 5 persones que hi caben, la resta de desenes que coincideixen al cim, on poden aixoplugar-se?

cim del Triglav
panoràmica des del Triglav
Sort que no ens entretenim a esbrinar-ho ja que, després d'iniciar el descens per l'aresta oposada, també equipada, comencen a "espetegar" llamps i trons just a dalt el cim i ens sorprèn un aiguat quan encara hem de superar alguns passos delicats.

equipament característic Triglav
Amb molt de compte ens recolcem sobre els relliscosos graons i  estaques metàl·liques. Paradoxalment, encara ens creuem amb gent que realitza la pujada al cim !!! Finalment, abandonem la paret equipada i accedim a un sender que ens condueix fins a la fi de la nostra jornada: el refugi Koca na Dolicu (2151m).

refugi Kaca na Dolicu
Encara tenim temps per a assecar la roba humida, sopar i trobar lloc per a dormir entre les abarrotades habitacions. Desnivell total = 2000m. Temps (incloent descans) = 11h.

L'endemà, comencem a caminar a les 6:30h amb l'objectiu de recòrrer tota la Vall dels 7 llacs i accedir als salts d'aigua de Savica. Des del refugi, hem de prendre un sender en direcció sud-oest i remuntar un petit coll que, altra vegada, ens situa en un gran plateau kàrstic, ple de lapiaz i dolines, on podem observar perdius negres i cabres (Capra ibex).

perdiu negra
cabres
Arribem a un punt on, a la nostra  dreta, podem observar el refugi Zasavska Koca (2071m). Sense arribar-hi, proseguim per el sender en direcció sud, coincidint amb l'estany Zeleno Jezero. Acabem d'accedir a la bonica vall dels 7 llacs i en 15' arribem al bonic Jezero Ledvica.

accés a la vall dels 7 llacs
Jezero Ledvica
A partir d'aquest punt comencem a trobar força vegetació i abandonem el paissatge llunar a mida que anem perdent alçada entre boscos d'avets i pins, fins arribar al refugi Koca pri Triglavskih Jezerih (1685m).
Koca pri Triglavskih Jezerih
A partir d'aquest punt és important no prendre el sender incorrecte, ja que existeixen diferents opcions per accedir a altres refugis o valls. Nosaltres seguim el camí que, després d'envoltar els 2 estanys davant el refugi, comença a perdre alçada fins a situar-nos a la Lopucniska Dolina. Reseguim tota la dolina fins al bonic Crno Jezero on la sortida del sender ens situa sobre un espectacular esperó al capdamunt del salt d'aigua Savica. La seva baixada esdevé la darrera dificultat de la nostra travessa ja que és totalment vertical i molt vertiginosa.

rètol de benvinguda al camí de descens a Slap Savica
Els segments de major dificultat estan equipats amb elements de seguretat. Malauradament, durant el descens pateixo una ruptura fibril·lar al quàdriceps que em deixa fora de joc. El dolor és terrorífic i els darrers 200m de desnivell esdevenen un autèntic infern. Arribem a un aparcament i a una zona d'oci que dóna accés al salt d'aigua Savica, però no queden més forces per arribar-hi (20') i optem per sentar-nos a una terrassa i prendre un refresc per a celebrar els 4 dies de travessa.
Donada la nostra situació i condició física (peus nafrats i  unflats del Josh i la meva cuixa dreta no operativa) decidim contractar un servei de taxi per a que ens apropi, de nou, a Kranjska Gora i poder recuperar la furgoneta (90€). Desnivell total = 300m; temps invertit = 6h 30'.

No voldria finalitzar el relat sense fer un comentari del bonic llac Bohinjsko que podem veure des del taxi, amb un bon grapat de platges on la gent aprofita per alleugerir la forta calor del dia.

La travessa ha estat una gratificant experiència pels Alps Julians i ens ha permès accedir a 3 cims mitjançant les diferents vies equipades i gaudir del seu paissatge abrupte. A partir d'aquest punt la nostra presència a Eslovènia va esdevenir la de turista strictu sensu: Bled, Skofja Luka, Ljubljana, castell Predjama, gruta Skocjan (altament recomanable) i Piran.
Qualsevol que pugui necessitar més informació, mapes, fotografies, càmpings o altres, no dubteu en demanar-me-la i us la faré arribar de molt bon grat. Una abraçada a en Manel i el Josh, els meus 2 companys de ruta.