dimarts, 1 de juny de 2021

Depuis le Segre jusqu'à La Vansa_VTT

des vallées cachés au coeur du Pre-Pyrénées

Depuis longtemps j’avais envie d’écrire une expérience en français. Je suis en train de l'étudier et à la fin je me suis décidé. D’abord, je vous prie de me pardonner les erreurs que je commettrai,car je 
n’ai pas encore une bonne connaissance de la langue. 

Il y a quelques mois, j’avais tracé une route à VTT entre Organyà et Tuixent, aller et retour dans deux 
jours, en plein cœur du Pre_Pyrénées catalan. Le deuxième week-end de mai on a pris nos vélos et 
nous nous sommes rendus vers Organyà, le village à côté du fleuve Segre, où sont datés les premiers
écrits en langue catalane. 

 

on part depuis Organyà

Par la route vers Fígols on est monté jusqu’au Col Durau. Près d'ici on peut trouver un ancien dolmen.

 

dolmen du Col Durau

Après le village, la route devient une piste assez dure à cause de sa pente et des pierres. Il faut éviter de
la remonter en été, car la chaleur vous empêchera de profiter de belles vues sur la vallée du Segre.
 
Courageux fermier catalan en remontant le Col Durau

Une fois franchi le col, on fera un pair de petites descentes jusqu’à prendre le dernier km de montée, 
vers le Col d’Ares. Au dessous de nous, on profite des vues sur l'étroite vallée d’Alinyà.
 
Col d'Ares

Depuis le Col d'Ares, il faut continuer par la piste, très cailloteuse, jusqu'à le petit village d'Ossera, où
nous n'avons trouvé personne. Cependant, il y a une fontaine d'eau de sorte q'on peut remplir les petits
bidons. Puis, par la route, on rejoint le fond du vallée où il faudra prendre la route vers Tuixent jusqu'à 
le Moulin de Fórnols. À cette point-là, on doit chercher le pont pour creuser le fleuve La Vansa et joindre 
la piste qui, en douce pente, nous ramene jusqu'à l'entrée de Tuixent (41 km, 1600m de dénivelé).
 
On s'est bien reposé toute la nuit. À le lendemain, nous sommes partis après le petit déjeuner. On a re-
monté le chamin de l'Obac, jusqu'au pont de la Plana, où il faut prendre la piste à droite (c'est interdite 
d'y rouler, pourtant nous croyons qu'il n'y a pas de problème par les vélos). Le parcours sur cette piste
devient très joli. On profite de belles panoramiques sur la vallée de La Vansa.
 
Des belles vues sur le village de Tuixent

Nous finissons la piste au Col de Port, où on prend la route, assez pente, jusqu'à l'station d'ski 
nordique de Tuixent-La Vansa. 
 
Col de Port
 
Puis, on fera une longue descente en cherchant le village d'Ossera. Cependant, cette fois-là, nous ne 
sommes arrivés au village, car on a découvert une piste à gauche qui, dans un kilometre, deviendra un 
étroit chamin affreusement pente à tel point que nous obligera le remonter avec les vélos sur nos 
épaules. On est arrivé absolutement fatigué au Col d'Ares, de sorte que nous nous sommes reposés.
Malheureusement, un instant plus tard, il a commencé à pleuvoir. C'est pour ça qu'il a fallu faire toute la 
descente soigneusement, car la route était très humide et des profondes falaises s'ouvraient à nôtre 
côté gauche. Mouillés comme des canards, on est rentré la ville d'Organyà, un peu fatigués, mais très 
heureux de le tour à VTT qu'on venait de faire.      
 
          

dissabte, 25 de maig de 2019

Silvretta: una altra perla alpina (VI)

Rote Furka (foto: Eduard Villares)
Amb les forces renovades després de recuperar la companyia de tot el grup, encarem una nova etapa en territori suís. La única circumstància que pot generar algun inconvenient durant la jornada, és el "trunyu" d'esmorzar que ens han servit al refugi SilvretaHutte: un parell de torrades amb melmelada i un trist cafè amb llet. Realment lamentable per la quantitat de diners que ens hi deixem. En fi, sortim del refugi amb els esquís als peus, i després de comprovar el bon funcionament del nostre ARVA amb un aparell que hi han instal·lat (això sí que ho tenen....), remuntem la glacera SilvrettaGletscher (direcció E). 

sortim del SilvrettaHütte
Passats els 2500m, a la nostra esquerra hi hem de veure un ample coll que s'assoleix per una pala força dreta (Rote Furka). És primera hora del matí i la neu hi és endurida. Els companys calcen ganivetes, però a mi m'han llogat uns esquís sense aquest estri i no me la vull jugar. Esquís a l'esquena i pas a pas, fins a retrobar els companys a dalt el coll, un altre pas fronterer entre Suïssa i el Vorarlberg. 

pujant el Rote Furka (foto: E. Villares)
Rote Furka, una altra entrada a Àustria
Ens situem amb el mapa sobre la vall que s'obre davant nostre i localitzem el punt on haurem de finalitzar el primer descens de la jornada per tornar a calçar pells. La baixada a cota alta s'ha de fer amb precaució ja que la neu és molt canviant: ens trobem pols, però també neu molt pesada. A mesura, però, que perdem alçada, la neu va transformant i és molt més senzill traçar els girs. 
L'espectacle és impressionant: petites valls que s'obren a banda i banda, colgades de neu, que ens suggereixen infinitats de recorreguts per accedir als cims que ens envolten.


Capçalera de la glacera Klostertarter, un entorn idílic 
A l'alçada del refugi Klostertaler Umwelthütte, un edifici d'ús lliure que cal sol·licitar prèviament les claus per accedir-hi, abandonem la vall principal i prenem a la nostra esquerra una pujada força dreta que superarem fent infinitat de Zzz. 


superem forta pujada fent voltes maria (foto: Fede Casanovas)
Arribem a un petit plateau i avancem guanyant alçada fins a un petit estany, on caldrà virar a SE per encarar l'ascensió al Sonntag Spitze (2882m). La pujada és dreta però arribarem fins el cim amb esquís als peus. La vista és impressionant: SilvrettaPass, SilvrettaHorn i tots els cims de l'entorn que citaria, però que malauradament no conec. 

SonntagSpitze
panoràmica des del SonntagSpitze
Cal fer un curt descens, que no gaudim massa per la neu tant pesada que ens trobem, fins el petit estany anterior, on tornem a posar pells per remuntar una cinquantena de metres i accedir al coll Litzner Sattel. Fem un curt flanqueig a la nostra esquerra i ràpidament podrem veure el final de la jornada, el refugi SaarbrückerHütte. Caldrà mantenir el nostre flanqueig perdent poca alçada, car sinó s'haurà de remuntar més desnivell fins el refugi. 


accés al SaarbrückerHütte (foto: Xavi Gil)
La majoria de nosaltres acabem posant novament pells per a poder fer el darrer tram d'accés al SaarbrückerHütte, una instal·lació amb regust a mitjans de segle XX, molta fusta, poques comoditats, però ambient acollidor i un excel·lent sopar que ens ofereixen poder repetir, per recuperar-nos de l'escàs menú del dia anterior.


SaarbrückerHütte


      

dilluns, 20 de maig de 2019

Silvretta: una altra perla alpina (V)

Piz Buin, entre núvols (foto: Pep Montes)
Passada la preocupació i la incertesa a causa de la fixació trencada, amb un nou equip d'esquí llogat i la possibilitat d'haver pogut tornar a passar la nit al WiesbadenerHutte, encarem amb optimisme i energia renovada la recuperació del nostre recorregut. Sortim del refugi i realitzem una curta baixada per situar-nos sota un esperó que flanquejarem en lleugera pujada. Davant nostre se'ns obre la base de l'Ochsentaler Gletcher, un mar de seracs que haurem d'evitar per la seva dreta, per on podrem traçar llargues diagonals i situar-nos sobre el plató de l'enorme circ glacial. 


accedint a l'Ochsentaler Gletcher (foto: Pep Montes)
Dirigim la nostra mirada cap a les verticals parets del Piz Buin, el cim més elevat de la nostra travessa i l'objectiu de la jornada. Creuem la glacera en direcció al Buinlucke, el coll situat entre el Piz Buin i el Klein Piz Buin. 


creuem l'Ochsentaler Gletcher. 
Superem el coll i realitzem un parell de voltes maria sobre la rampa d'accés al cim, on deixem els esquís i calcem els grampons. Ens dirigim a l'aresta de la vessant W i la resseguim fins a trobar-nos un diedre vertical, que superem amb prudència. 


remuntant el diedre
L'estat de la neu és excel·lent i només cal anar amb compte de trobar bona presa de ma per superar els passos més exposats (hi ha la possibilitat d'assegurar-los, però nosaltres no vàrem utilitzar la corda). Superat el diedre, caldrà remuntar la piràmide que facilita l'accés al cim, sense gaires dificultats. 

Piz Buin, entre un mar de núvols.
Fem el descens per la mateixa via, però no desgrimpem per la canal, sinó que instal·lem un 'rapel' d'uns 10m per a evitar creuar-nos amb altres grups que venen de pujada.


descens del Piz Buin
Recuperem els esquís i, després de fer el 'pipí' de rigor, iniciem el curt descens per creuar l'Ochsentaler Gletcher per la seva part superior i tornar a posar pells per pujar el coll de la Fuorcla del Cunfin, que ens obrirà l'accés a l'espectacular Silvretta Pass, ja en territori suís. 

creuant l'Ochsentaler Gletcher. Al fons, el Piz Buin (foto: P. Montes)
L'escenari és sublim, i he de reconèixer l'encert del company Manel Orbay quan descriu l'escenari: de 'Cinemascope'. 

SilvrettaPass, el Cinemascope de l'esquí de muntanya.
Només restarà fer el descens de la Silvrettagletscher fins el refugi Silvrettahütte. Lamentablement, trobem una neu molt pesada, que només ens permetrà gaudir de la baixada a cotes inferiors, gairebé just abans d'arribar al refugi: tant comfortable com "suís" (2€, 45 segons de dutxa; estrictes ordres d'obligat compliment; i un esmorzar terriblement pobre, amb el bon formatge que tenen per aquestes contrades...).
Una hora més tard d'arribar-hi ens retrobem amb els companys, que ens comenten la seva exitosa sortida al SilvrettaHorn i al Silvretta Egghorn.
Permeteu-me un possible recorregut alternatiu: després de baixar el Piz Buin, crec que pot resultar interessant realitzar la travessa de l'Ochsentaler Gletcher en direcció a l'Egghornlucke, des d'on es pot plantejar l'ascensió al Silvretta Egghorn o al Signalhorn. El descens es pot realitzar igualment per la Silvrettagletscher.