neu i pedals: Picu Urriellu o Naranjo de Bulnes.

Sortida de la 4arta tirada al Picu Urriellu

Després de gaudir d'una excel·lent ruta de trekking al voltant dels massissos central i occidental de Picos de Europa, buscàvem poder posar-hi la cirereta. I aquesta cirereta s'anomena Picu Urriellu, el mític colós de l'escalada clàssica. La via escollida per a poder realizar l'ascensió va ésser la Sur Directa o Vía de los Martínez, sense una dificultat excessiva, tot i que s'ha de superar algun pas de V i cal ser força destre en navegació i en l'ús d'elements de seguretat mòbils, per a protegir els passos més exposats, ja que la via està gairebé neta d'asseguraments estàtics (excepte les reunions, que están excel·lentment equipades).

Via Sur Directa

Ens dirigim a peu de via

Per a poder posar la cirereta, doncs, només requeríem 2 condicions: a) un dia amb una meteorologia favorable i, b) un dia amb limitada presència d'escaladors. La segona condició la teníem més o menys controlada logísticament, ja que varem dissenyar el trekking amb final en diumenge i, per tant, el dia d'escalar seria dilluns (menor afluència de gent, en comparació al cap de setmana). Així com en Manel era bàsic per a garantir una progressió adequada de l'escalada, en Pito resultava el talismà per a la primera condició i que l'atzar no se'ns girés en contra. I, efectivament, la flor al cul d'aquest "nanu" va resultar operativa.
Ben d'hora envoltem el mastodòntic bloc calcari i encarem la seva vessant sud, on ràpidament localitzem el peu de via.

Localitzant el peu de via

Hem d'esperar a la progressió d'una primera cordada per a poder començar. En Manel obrirà els 2 primers llargs. Inicialment, ens trobem un pas de V que dóna l'accés a la primera reunió (15m). És, probablement, un dels passos més tècnics de tota la via.

El principal obstacle del segon llarg és la navegació. Des de la reunió, podem observar els problemes d'en Manel per a poder escollir el recorregut addient. Després de corregir un parell de passos que ha realitzat massa verticalment, acaba assegurant la tirada fins a la segona reunió (còmoda com la sala d'estar de casa). Per a mi, el segon llarg també presenta alguns passos tècnics de certa dificultat.

segon llarg

La tercera tirada la farà en Pito de primer. Tècnicament, presenta menor dificultat i és més curta. El següent llarg, en Manel torna a recuperar el lideratge. Sobre el paper es tracta d'una tirada de IV+, però en Manel es troba amb dificultats superiors. Probablement, ha tornat a tenir alguns problemes d'orientació i ha de superar passos de V sense poder-los protegir adequadament, ja que ha colocat tots els estris disponibles en posicions anteriors. Afortunadament, tira d'experiència i supera els passos fins a assolir la quarta reunió.

Quart llarg. Manel, buscant el millor giny per asegurar el pas.

La darrera tirada es tracta d'un senzill III. Assolim l'"amfiteatre" i, en lliure, fem un petit flanqueig fins a l'entrada d'una canal (II, però no rellisquis....). La remuntem i assolim l'aresta, que resseguim fins el mateix cim (2519m).

Cim del Picu

Gaudim de les excel·lents vistes sobre el massís central de Picos de Europa i, amb l'eufòria controlada, realitzem el delicat descens fins el primer dels 3 "rappel" que haurem de fer per abandonar la via i finalitzar amb èxit l'activitat.