Esclat de primavera al Pallars Jussà

Bany al Forat d'Abella

Cap de setmana familiar que passarem amb els companys osonencs i garriguenc-barcelonins. O sigui el "foll", l'Alfred, llurs parelles i tooooota la infanteria. El lloc seleccionat ha estat la zona sud del Pallars Jussà, a un recòndit indret darrera el Montsec de Rubies: Sant Martí de Barcedana. 

Capvespre sobre St Martí de Barcedana

N'Iris i un servidor ens incorporem dissabte a primera hora i podem gaudir d'una passejada entre els estanys de Basturds i el bonic poble d'Abella de la Conca, on podem relaxar-nos amb un bany sota el Forat d'Abella.

La infanteria a pas lleuger

Sant Romà de la Conca

El recorregut no ofereix cap atractiu especial, però podem "caçar" alguna fotografia interessant i, sobretot, unes imatges molt boniques d'aquest indret del Prepirineu.

Panoràmica sobre Abella de la Conca

Ermita d'Abella de la Conca

L'endemà, seguint les recomanacions del "foll", ens endinsem dins la Vall del Bosc. Pujem per una pista força feixuga fins a trobar un corriol que, molt gradualment ens condueix, en descens, fins a nivell del rierol, enclavat al fons de la vall. Bany general i empastifada de fang, dinar i un accident sobre la llera del riu que fan perdre alguns incisius.

Interessant cap de setmana en el que hem combinat petites rutes de senderisme i bany en aigua dolça.

Vallferosa

Torre de la Vallferosa

Curta i còmode caminada per pistes de la localitat de Torà (comarca de la Segarra), on trobem l'atractiu de la visita a la torre de la Vallferosa. Ideal per un matí assolellat d'hivern.

Recorregut circular d'uns 8km i gairebé sense desnivell. Apte per qualsevol persona amb ganes d'estirar les cames. Trobareu el "track" aquí:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12750303

sostre del Pirineu Oriental

Puigmal

La proposta és prou atractiva i una excel·lent alternativa a les nits de xafogor de Badalona: recorregut de Fontalba a Núria, acampada i pujada al Puigmal.
La canalla està en plena forma i en 1h 45' podem realitzar tot el recorregut entre el final de la polsegosa pista de Queralbs a Fontalba i el santuari de Núria.

inici del recorregut a Fontalba

Ens instal·lem en una lamentable zona d'acampada, al costat de la pista de debutants de l'estació d'esquí. Mira que tenim terreny verd al voltant nostre i la única zona coberta per grava i petits relleus de gespa és l'àrea d'acampada. Tot plegat, una mica llastimós.

zona d'acampada a Núria

Després de sopar a la fresca, una vegada el foll aconsegueix posar ordre entre les files de "pollets", podem adormir-nos i descansar fins a quarts de 7 del matí, quan el sol comença a treure el nas per darrera l'alberg.

Diumenge, després d'esmorzar i plegar les tendes, reunim tota la canalla i comencem la pujada al Puigmal. Són quarts de nou i entrem a la coma de l'embut, amb compte que cap integrant infantil de l'expedició caigui per algun dels forats que l'aigua ha anat gratant a la roca calcària. Normalment, a l'hivern són tots colgats de neu i no representen cap problema per pujar amb els esquís.

després de superar la Coma de l'Embut

A bon pas anem superant desnivell fins assolir l'antic pluviòmetre, on fem una parada tècnica. Només ens manca el darrer tram, força costerut. És necessari un xic de "coaching" per a transmetre optimisme i poder superar els darrers 300m de desnivell. Pausadament, superem aquest obstacle i ja tenim davant nostre el cim del Puigmal i, com no podia ser d'altra manera, la ventolera sempre present en aquest indret.

tota la colla al Puigmal

Fotografia de rigor i descens, amb algun tram delicat, per l'aresta sud que ens retorna fins a Fontalba.

Gran feina de la canalla, amb 1000m de desnivell superats. Segurament, el proper objectiu serà algun cim de major dificultat tècnica. Pedraforca ??   

Pla i Serra de Busa

Sant Pere de Graudescales

Ja fa força temps que volia trobar l'estona per a visitar aquest racó del Solsonès. La veritat és que la zona és força recòndita i el seu accés força allunyat dels principals eixos de comunicació.

Malgrat la previsió de pluges a partir de la tarda, decideixo llevar-nos a quarts de 7 del matí i dirigir-nos cap a Berga, on prenem la carretra cap a Solsona. S'ha de localitzar l'entrada de la Vall d'Ora, just abans d'arribar al nucli de Navès. Llarga remuntada per pista asfaltada fins a un petit aparcament de cotxes, al costat de Sant Lleïr.

Inici del nostre recorregut, amb els espadats que defineixen Pla de Busa, al fons. 

Comencem el recorregut que ens permetrà accedir a Pla de Busa. Remuntem la forta pendent de la Canal d'Orriols i ens entretenim a la visita de la Bauma del Xalet, on fa anys s'hi varen amagadar persones que fugien d'alguna que altra ordre de "caça i captura".

Bauma del Xalet

S'ha de retornar a la canal per accedir a un primer replà, abans d'assolir el Pla de Busa, on hi trobem el Mas de can Orriols. Ens cau la primera gota d'aigua, però el cel encara no dóna senyals de voler descarregar amb virulència i proseguim el nostre recorregut.

Superem un pas força vertical equipat amb una escala metàl·lica i una successió de graonades amb un passamà. Per precaució, improvitzo un arnés i asseguro n'Iris amb un cordino.

Font. 

Superant el Grau d'escales.

Sortida de la canal de Grau d'escales.

Ara sí, accedim al bonic Pla de Busa, on resulta impressionant contemplar els murs que delimiten aquest espai.

Pla de Busa.

El creuem en direcció W i, a l'alçada del mas enrunat de ca l'Artiller canviem a rumb N per dirigir-nos, de pujada altra vegada, a la carena de la Serra de Busa.

Assolim un collet que defineix la divisòria de vessants. A partir d'aquest punt podem accedir, a l'esquerra, al Serrat del Cogul, punt més elevat de la serra. La constant amenaça de pluja, però, ens fa ésser prudents i proseguir, a la dreta, el recorregut per la cinglera fins a trobar-nos la pista que creua el Pla de Busa.

Ens trobem l'amic a la cinglera de la Serra de Busa.

Iniciem el llarg descens fins a trobar-nos, enmig d'un bonic paratge, l'ermita de Sant Pere de Graudescales. Només resta resseguir el curs del riu pel seu marge dret, fins a poder-lo creuar pel pont d'accés a un mas en reconstrucció (sembla un antic molí). Completem per pista asfaltada, ara sí, sota un intens ruixat, el nostre recorregut circular fins a retrobar-nos el cotxe.

Hem tingut la sort de gaudir d'un paratge de gran bellesa, un llarg i fresc dia de primavera, amb una refrescada de regal final.   

Trobareu una magnífica ressenya i el track per a GPS al següent enllaç:

 http://muntanya.planasantich.org/busa/

Oulettes de Gaube

Vignemale, desde les Oulettes de Gaube

No podia deixar sense entrada aquesta ruta de senderisme, que permet gaudir d'una de les imatges més espectaculars, sense cap tipus de dubte, dels nostres Pirineus: la vessant nord del massís del Vignemale.
Aparquem la furgoneta a Pont d'Espagne ("paganini") i prenem els 2 remuntadors que ens traslladen a l'alçada del Lac de Gaube. En 15' hi accedim i el creuem mitjançant el sender que hi transita per la vessant occidental.




Lac de Gaube

A partir d'aquest punt, gradualment anem guanyant alçada amb l'escenari del Petit Vignemale, la Punta Chausenque i el Pitón Carré, que es van obrint a la nostra vista.

pujant cap el refugi de les Oulettes de Gaube

Superem un parell de bonics salts d'aigua i accedim sota el darrer desnivell, abans d'arribar al refugi de les Oulettes de Gaube (2h).

Oulettes de Gaube

Refugi de les Oulettes de Gaube

Davant nostre se'ns obre la sensacional paret del massís del Vignemale, seccionada pel corredor de Gaube.



Massís del Vignemale

Després de reposar forces al refugi, desfem el camí de pujada i voltem pel magnífic entorn de Pont d'Espagne.

Baixada en telesella a Pont d'Espagne

Pont d'Espagne

Pont d'Espagne

Ara sí, ja toca iniciar el feixuc retorn fins a Badalona. Aquesta part de les vacances ja s'han acabat !

 

Aiguilles d'Ansabère

Aiguilles d'Ansabère

La segona jornada pirinenca la destinem a pujar fins les cabanes d'Ansabère, just sota les imponents agulles del mateix nom. El nostre punt de sortida és el camping du Lauzart, on també disposen d'una Gitê d'etape, a les afores del poble de Lescun.

 

Innegable ambient d'alta muntana a Lescun 

Recorrem els 3 km de la pista asfaltada fins el pont Lamareich, on aparquem la furgoneta. Una pista en més o menys bon estat facilita l'accés motoritzat fins el pont Lamary. Nosaltres la recorrem a peu (30'). A partir d'aquest punt, un sender força ample (permet la circulació d'un quad), va guanyant alçada fins assolir un extens prat (1350m). En aquest punt cal continuar pel sender que s'endinsa al bosc en dirección sud-oest (no confondre amb el sender en dirección nord-oest). 

 

Aiguilles d'Ansabère i Col de Pétragème

Travessem la fageda mitjançant les ziga-zagues del camí fins assolir el conjunt de les cabanes d'Ansabère, on abandonem el recorregut que ens conduïria al Col de Pétragème (dirección oest) o al Lac d'Ansabère (dirección sud) (2h 30').

 

Cabanes d'Ansabère

Retorn pel mateix recorregut i desplaçament fins a Laruns.

Chemin de la Mature

Chamin de la Mature

Iniciem la nostra setmana de vacances al Pirineu francès amb petit recorregut que, segles enrera, per la necessitat d'extreure fusta dels boscos de la zona per a la indústria naviliera, va ésser necessari excavar a la roca, ja que l'accés natural de la vall és força complex. El camí forma part del GR10 i, la sortida natural és el Col d'Ayous.

El camí s'inicia en un petit aparcament a peu de carretera (alternativament, aparcament passat el pont d'entrada, un kilòmetre abans), en un revolt molt marcat d'esquerra. Progressivament guanyem alçada fins a poder veure l'entrada del camí obert a barrinada explosiva i, a la nostra dreta, el Fort del Portalet, una fortalessa de control sobre el pas fronterer hispano-francès.



Fort del Portalet

Inici del camí obert a la roca

Finalitzem el recorregut passades un parell de granges, fins a trobar una cruïlla que ens porta a un pont mig penjant per alguna riuada.

Retornem pel mateix camí (3h).



Circular als estanys del Carlit.

ruta circular als estanys del Carlit

Excepcional indret del Pirineu Oriental. Aquesta primavera encara podem trobar indrets on, per sobre els 2000m d'alçada la neu hi és present en quantitats generoses.

Aparquem la furgoneta i passem la nit a peu de carretera, a la zona habilitada d'acampament de Pla de Barrés. Teòricament, no està permès pernoctar a l'aparcament de l'estany de les Bulloses i hi accedim a primera hora del matí. Prenem el camí de pujada a l'hotel on, abans d'arribar al seu aparcament, a ma esquerra neix el sender de pujada al Carlit i dels recorreguts als estanys: es pot escollir entre un circuit reduït de poc més de 2h o el recorregut complet als 12 estanys, de 5h.

ruta circular dels 12 estans (al fons, el Carlit)

Optem per la segona opció, ja que tenim molt bona previsió meteorològica i l'ambient de la zona s'ho mereix.

estanys del Carlit

Efectivament, podem gaudir d'una excel·lent travessa per aquest racó de gran bellesa , envoltant un bon grapat d'estanys i creuant restes de congestes per a poder debutar, algunes, en l'art de calçar grampons.

primeres practiques amb grampons

 

 

Serra de Sant Amanç

Cim del Sant Amanç

Un dels atractius més bonics de la tardor és poder fer una mica de senderisme entre els boscos d'arbres caducifol·lis, fotografiar-ne la seva ampla gama cromàtica i gaudir dels camins plens de fullaraca seca.

En aquesta ocasió, el company Pito ens ofereix allotjament al llogarret d'El Baell, sobre Ribes de Freser. Així, una bona opció és poder realitzar un recorregut circular per la Serra de Sant Amanç. Per accedir-hi, prenem el cotxe fins el Coll de Jou i, després d'aparcar-lo, comencem a remuntar per un sender des del mateix coll (direcció SW). Accedim a l'aresta del massís, des d'on podem gaudir d'una magnífica vista sobre Campdevànol i Ripoll. Continuem per un sender (direcció E) fins el mateix cim de Sant Amanç. Fantàstica visió dels Rassos de Peguera, Pedaforca i el Cadí.

Iniciem el descens per un sender que neix en un petit pla, just per sota el cim, en forta pendent. Aquest camí ens condueix fins el Coll de Canyemars, molt a prop de Sant Julià de Saltor.

Coll de Canyemars

S'ha d'anar en compte en alguns trams del sender, ja que la pendent és important i el terreny una mica descompost.

Reposem forces i anem a buscar el camí que condueix al Collet del Vent. No tenim sort i hem de progressar pel mig del bosc, tirant d'orientació i avançant entre la brossa. Finalment, recuperem el sender que ens facilita l'accés el coll, on tenim la fortuna de trobar algun rovellonet.

Collet del Vent

Proseguim fins el proper Coll de La Tuta, on trobem la pista que ens retornarà al Coll de Jou.

cap al Coll de la Tuta.

Molt bon dia de tardor, un bosc un xic eixut i 5h de ruta circular força interessant.