Circular de cap de setmana a Panticosa

Pico Bacias. Foto: Xavi Gil

Temporada d'esquí de muntanya força lamentable: desembre i gener extremadament secs i un febrer que no aporta gaires bones perspectives. En qualsevol cas, aprofitem el bon tou de neu que ha caigut fa una setmana per fer un traçat que fa temps que tinc "in mente".

Dissabte: hem passat la nit al refugi Casa de Piedra, just al costat del Balneario de Panticosa. A les 8 del matí prenem el camí que puja cap a la Mallata deras Argualas, farcit de neu dura. Potser hauríem d'haver fet aquest primer tram del recorregut amb esquís a l'esquena, fins a superar el bosc. Sortim a la Mallata Alta, on cometem un petit error d'orientació: hem de progressar cap al Collado de Pondiellos, però prenem una ruta que ens aproxima al Ibón deros Arnales. Rectifiquem i retrobem la ruta original havent de superar un parell de ressalts força verticals. 

recorregut de pujada a Collado Pondiellos

La pujada a la Collata Pondiellos (2812m) és força vertical i sostinguda.

Pujada a Collada Pondiellos (al fons, Panticosa). Foto: X. Gil

Bonica panoràmica sobre els cims dels Infiernos, amb la canal d'accés en excel·lents condicions de neu.

Els Infiernos.

Descens pels Ibons de Pondiellos fins el Salto de Pondiellos, on cometem el segon error del dia: remuntem per una canal que no es correspon amb el Barranco de Tebarrai i hem de tornar a treure pells i fer un altre descens per a trobar el desaigua de l'Ibon de Tebarrai. Remuntada incòmode per la canal, per terreny sense neu, amb glaç i amb neu molt endurida. Sortim de la canal i ens desplacem a la nostra esquerra per prendre la pala d'accés al cim del Tebarrai. Trobem neu endurida i una bona verticalitat, però no és gaire complicat accedir fins el propi cim amb esquís als peus.

cim de Tebarrai (2893m)

Boniques vistes sobre el Midi d'Ossau i el massís del Balaïtous. El descens del Tebarrai ha de ser una bona experiència, però malgrat la seva vessant S, nosaltres trobem neu molt dura i hem de parar molta atenció en cada gir. La part baixa de la pala l'encarem a l'Ibon de Tebarrai, que travessem per tornar a posar pells i accedir, molt ràpidament, al Collado de l'Infiernos. 

Tebarrai, des del Collado de l'Infiernos. Foto: Xavi Gil

Encarem la vall orientada a E i la neu manté les mateixes condicions de regel. El sol hi ha tocat durant tot el matí, però ràpidament, quan l'ombra hi torna a caure, l'endureix novament. 

descens cap a l'Ibon Alto de Bachimaña

Anem perdent cota i finalment accedim a l'Ibon Alto de Bachimaña, que creuem fins la presa que dóna accés al refugi del mateix nom. Desnivell: 1850m, cal incloure un parell d'errors d'orientació. trackGPS

Diumenge: després d'esmorzar al sorollós menjador del refugi, tornem a creuar l'Ibon Alto de Bachimaña i, per la seva vessant més septentrional remuntem fins l'Ibon Bajo de Bramatuero, on prenem orientació E. Després de superar una canal força vertical assolim l'Ibon Alto de Bramatuero, on hi trobem un petit refugi a peu de l'embassament (tancat). 

Remuntant cap a l'Ibon Alto de Bramatuero

Creuem direcció sud l'embassament i l'abandonem girant clarament a E, començant a remuntar el Collado del Letrero. S'hi accedeix fàcilment i tenim l'opció de pujar el Pico Neveras (nosaltres hi renunciem). 

Vista sobre els Infiernos i part del descens de la jornada anterior

El descens del coll del Letrero és de vertígen (un parell de canals força verticals) i, a més, trobem la neu al límit de poder-hi esquiar: malgrat la orientació E, neu molt dura. Més d'un s'ho pensa un parell de vegades, esquís o grampons. 

descens del Collado del Letrero

Finalment accedim a la capçalera de l'Ara, tornem a posar pells i remuntem el Barranco deros Batans, fins gairebé assolir el Collado Brazatos. Un xic abans virem a S per anar a buscar una canal que ens situa just per sota la Punta Bacías, el nostre objectiu. Fem un curt flanqueig per sota el cim fins assolir l'aresta, on hi deixem els esquís i accedim al cim a peu.

descens de la Punta Bacías (2758m) 

Recuperem esquís i fem descens fins a Collado Brazatos, on seguim la traça de baixada fins al Balneari de Panticosa. Cal anar amb compte i flanquejar cap a la dreta sobre els 2200m, evitant entrar a les canals que davallen directament cap el balneari. D'aquesta manera podrem acabar de fer el descens per diferents pales que, finalment, s'endinsen al bosc. Desnivell: 1300m. trackGPS         

Circular Sobrarbe-Ribagorza

Cañón de Añisclo

Feia molt temps que hi tenia posada la banya en fer una ruta amb bicicleta enllaçant aquestes dues comarques d'Osca. Molta lectura de mapes, moltes preguntes a companys, molt de Google Earth. I costava poder traçar un recorregut amb certa lògica i un mínim atractiu. Després de donar-hi prou voltes decideixo un itinerari de 3 dies, havent de realitzar 2 sacrificis: el primer, forces kilòmetres per asfalt que, personalment tampoc em penalitza gaire i, segon, haver de desfer alguns kilòmetres per part de la ruta d'anada.

Etapa 1: Senz-Torla. Localitzo per Google Earth un petit racó on deixar el cotxe, just passada la petita presa que ens trobem quan agafem la cruïlla per pujar al petit poble de Senz.

Senz, inici de la ruta

En essència, el recorregut coincideix amb una de les etapes de la transpirenaica de J. Laparra. Per asfalt remuntem fins els pobles de Senz i Viu i posteriorment, per pista pedregosa assolim el Collado Cullibert.

Collado Cullibert. Al fons, vessant S del Cotiella

Tampoc aquestes contrades han restat amagades a Monsieur Porland, i les rampes més dures estan cobertes d'aquest material. Una vegada al coll s'ha d'abandonar la pista i cal anar a buscar un sender en direcció W (hi ha un pal indicador). El sender és força ciclable, malgrat s'ha de posar el peu a terra en algun punt. Més endavant, el sender esdevé una magnífica pista fins a trobar la pujada a La Collada (1500m). Assolim el punt més elevat de l'etapa, un balcó sobre la vall del Cinca situat entre la Peña Solana i la imponent Peña Montañesa.

La Collada. Darrera, Peña Solana

Llarg però ràpid descens per pista fins a Ceresa i després per asfalt fins a Escalona, on m'aturo a refrescar-me i a menjar un xic. Prenc la carretera de Fanlo que transita per Añisclo, però 2 km més enllà em trobo la desagradable sorpresa que la carretera està tancada. No desespero i prenc la ruta alternativa pels pobles de Buerba i Vio. És una llàstima, ja que més enllà de no poder gaudir d'un dels principals atractius de la circular, he de fer uns 5km extra, pujar un port i patir la calorada per l'exposició a la vessant soleia. Això sí, durant el descens fins a retrobar la carretera a Fanlo hi ha un mirador excel·lent sobre el Cañón de Añisclo.

Mirador sobre el Cañón de Añisclo

Remuntada fins el poble de Fanlo (no regalen res i ja porto força cansament acumulat). A partir d'aquí descens rapidíssim fins a Sarvisé i darrers i feixucs kilòmetres en lleugera pujada fins a Broto, i rampes més dretes fins a la cruïlla a Torla, on passaré la nit a l'Albergue Monte Perdido. Total km: 79; 2500m desnivell.

Etapa 2: Torla-Sin. Abandono l'alberg a quarts de nou del matí tot buscant algun bar obert per omplir una mica l'estómac i prendre un cafè amb llet. Esmorzo amb 15' i ja encaro el duríssim ascens a la Sierra de las Cutas o dera Cárquera (que sona millor).

primeres llums sobre el riu Ara.

Es tracta d'una pista força pedregosa, a voltes de mal ciclar, amb més d'un tram que s'ha de fer arrossegant la muntura (trams curts, però molt drets). 

Ermita de Santa Ana, a meitat de pujada.

Són més de 14km de pista feixuga (3h), però la recompensa són unes vistes excel·lents sobre tot el massís d'Ordesa, una de les imatges més boniques de tot el Pirineu, especialment de la seva vessant S. Paga la pena l'esforç de pujar-hi. 

curioses formacions de calcari erosionat pel vent

    

Las 3 sorores d'Ordesa: Cilindre, Perdut i Soum de Ramond.

Rapid descens fins a Nerín per una pista impressionant. A partir de Nerín caldrà desfer l'itinerari del dia anterior fins a Escalona. En aquest petit conjunt de cases reposo forces i he de decidir entre 2 possibles opcions: la primera, recorregut per carretera fins l'alberg de Sin, opció més ràpida però menys interessant per quantitat de kilòmetres d'asfalt; o segona, prendre una pista que teòricament comunica Laspuña amb Badaín, opció amb més desnivell i menys previsible. Són les 14h i no tinc presa, el dia és bo i no amenaça pluja. Decideixo la segona opció. Tot remuntant cap a Laspuña, un ramat d'ovelles bloqueja la carretera i m'entretinc a parlar amb el pastor, que em confirma la ciclabilitat de la pista que he de prendre. La decisió ha estat encertada: uns 300m de desnivell que es fan força bé i una baixada llarga i molt "disfrutona". 

pont d'accés a Badaín

El problema serà que, per evitar el sectors de baixada més pedregosos, he rodat força estona per les superfícies més herboses, i una punxa d'esbarzer ha provocat la pèrdua de pressió de la roda del darrera. A Lafortunada (nom gens adequat a les circumstàncies del moment) hauré de canviar la càmara (45'). Ara sí, amb el temps un xic més apretat remunto la carretera del Cinca fins a la cruïlla a Plan i després d'uns quants kilòmetres, trobo l'accés a l'esquerra de pujada a Sin. I quins 3 darrers kilòmetres: terrorífics, rampes de l'11, el 12 i el 14% per rematar una jornada força completa. Localitzo l'alberg i passo una estona de xerrameca amb la propietària, mentre miro d'augmentar la pressió de la roda del darrera i apedaço la càmara punxada per l'endemà. Total km: 83; 2600m desnivell.

Etapa 3: Sin-Senz. La idea original per a la tercera etapa era retornar a la carretera a Plan i prendre una pista que transita per la dreta de l'embassament. Durant el vespre anterior, però, entre la mestressa de l'alberg i un company del poble, m'expliquen una ruta alternativa, que evita els perillosos túnels de la carretera. Malgrat suposarà sumar uns quants kilòmetres i un xic de desnivell, decideixo fer-los cas i prenc la carretera que, en lleugera pujada condueix a Serveto. 

Sobre la pista a Gistaín. Al fons, el Cotiella.

Abans d'arribar-hi, a l'esquerra neix una pista que després de guanyar alçada fa un llarg flanqueig que em situa just a sobre el poble de Gistaín. 

A punt d'iniciar el descens cap a Gistaín, just darrera.

Ha estat un encert el recorregut. Ràpid descens fins a Gistaín i per carretera fins a Plan, on faig un cafè amb llet abans de prendre la pista de pujada a la Sierra de Chía. És una pista molt ciclable, entretinguda i amb un entorn molt bonic. Llàstima dels cotxes que hi passen amb certa freqüència i el cul que em comença a fer mal de debò. 

Inici de pujada a la Sierra de Chía. Al fons, San Juan de Plan

Un parell de kilòmetres abans d'arribar al Puerto de Sahún s'ha d'abandonar la pista principal i prendre'n una altra a la dreta, que en lleugera pujada ens situa sobre uns plans amb sensacionals vistes de la vessant septentrional del Cotiella.

Massís del Cotiella

Iniciem un llarguíssim descens que ens portarà fins el petit poble de Barbarruens. Això sí, haurem d'alternar la baixada amb alguns trams de pujada que ens mantindran les cuixes ben escalfadetes. Els darrers kilòmetres de la ruta tornen a ser d'asfalt, fins a Seira primer i, finalment, per la carretera que ressegueix el curs de l'Ésera fins a la cruïlla de Senz. Total km: 55; 1200m desnivell.

He penjat tracks a wikiloc.  

Jean Arlaud

Malgrat la incertesa de si, finalment, s'acabarà realitzant el trekking al voltant del Matterhorn (l'agència em té amb l'"ai" al cor i encara no l'ha confirmat !!), segueixo preparant les cames per a poder gaudir al màxim de l'experiència suïsso-italiana. En aquesta ocasió, ja que els companys Isra i Fede s'animen a fer activitat, els proposo realitzar una ascensió tècnica al Pirineu. El cim escollit és el Jean Arlaud: és el darrer cim que em manca de l'aresta del Gourgs Blancs i podré afegir una altra creueta a la meva llista de tresmils.

Dissabte, amb tota la tranquil·litat del món remuntem la Vall d'Estós i arribem al refugi. Estem envoltats de verd i aigua i, afortunadament, cap de les tempestes anunciades pel vespre no ens fan la guitza. 

capvespre sobre la Vall d'Estós

Diumenge, a quarts de sis del matí, recollim el material que necessitarem, esmorzem i comencem a remuntar el Barranc de Gías. La veritat és que no resulta massa agradable la pujada: aigua per tot arreu, dificultats per creuar la torrentera, fang i pendents molt pronunciades. Molt feixuc tot plegat. Amb un parell d'hores assolim l'Estany de Gías i prenem la decisió de pujar el Pic de Jean Arlaud per la seva vessant oriental. O sigui, caldrà remuntar fins el Coll d'Oo i encarar els passos de II-III que indiquen les ressenyes. 

cresta de Gourgs Blancs

Just superat el Coll d'Oo, observem les parets del nostre objectiu i ens equipem amb arnés i casc. Per una passadís herbós, anem a buscar la base d'un corredor vertical (una fita en facilita la localització).

passadís herbós, accés al corredor 

Ens encordem per assegurar els passos més exposats. El granit és excel·lent i, malgrat la verticalitat dels passos, la progressió és força segura. Accedim a una terrassa on s'ha de progressar en diagonal per terreny un xic vertical. Caldrà garantir una bona adherència, ja que una relliscada pot suposar un bon ensurt (sota nostre s'obre el buit).

darrer sector d'accés al cim. Al fons, el Posets.

El darrer sector d'accés al cim és força més senzill i assolim el cim sense necessitat d'assegurar-nos.

Jean Arlaud. Al fons, Gourgs Blancs

Amb compte, desgrimpem l'aresta del cim que ens condueix al petit coll entre el cim i el veí Gourgs Blancs. Trobem alguna dificultat, però amb compte es pot accedir al coll sense necessitat de corda. Superem un petit esperó que divideix el coll. La presència de neu dura dificulta l'accés a la pujada al Gourgs Blancs i donada l'hora, decidim retornar al Jean Arlaud i enllaçar els 2 rappels per baixar al Coll d'Oo.

2 rappels, que s'han de saber trobar

Desfem tot el camí de pujada i recollim les nostres pertinences al refugi per retornar a l'inici de la Vall d'Estós.
Un segon cap de setmana de bon entrenament, amb l'afegit d'un altre tresmil al sarró.