Circular Capcir-Ariege

Estany de Lanós

L'entrada de l'estiu s'ha vestit amb les seves millors gales, i a les valls i altiplans pirinencs aquesta vestimenta els hi escau especialment. Tot és verd, l'aigua brolla arreu i està ple de vida. A més, les congestes de neu a les parts altes de colls i carenes hi afegeix espectacularitat i en fa més interessant la progressió a peu.

Dissenyo sobre mapes un recorregut circular amb algun petit "extra" entre el Capcir i la zona més oriental de l'Ariege. Són 2 les raons per triar aquest recorregut: la primera, la bellesa de la zona i algun sector que encara no conec i; segona, la possibilitat de posar a prova el meu recent estrenat primer nivell de francès.

Arribo dissabte a quarts de vuit a l'aparcament on, obligatòriament s'ha de prendre el bus per arribar a l'embassament de les Bulloses (5 euros, anar i tornar). Crec que és una bona iniciativa minimitzar l'impacte del vehicle particular. A primera hora del matí, l'ambient a la zona és espectacular: una suau brisa d'aire fresc facilita l'inici del recorregut, envoltant el llac fins la part més distal, on només hi trobo 2 ó 3 pescadors. 

Estany de les Bulloses

En aquest punt, prenc el sender que m'indica el refugi de Camporrells, on hi arribo un parell d'hores més tard. Aquesta zona és realment brutal, bosc envoltat de petits estanys: s'hi respira llibertat i serenitat i no em creuo absolutament amb ningú. 

Entrada a l'altiplà

Aprofito per reposar forces al refugi i enfilo cap els meus 2 propers objectius, la pujada als cims del Morters i Terrers. L'ascensió és plàcida, sense cap tipus de complicació. 

Puig de Morters (2605m)

Careno des del cim de Morters fins el de Terrers, on coincideixo amb un francès que m'indica la manca de neu a la vessant occidental, fet que em facilitarà el descens. Efectivament, la vessant de l'Ariege, a diferència del Capcir, està tallada a ganivet, on les parets cauen a plom fins el fons de vall. Per un senderó que neix al Coll de Terrers, puc realitzar el descens més o menys còmodament: atenció si hi ha neu, una relliscada pot resultar en un ensurt important!! afortunadament, només trobo una petita llengua de neu que puc superar clavant fort el lateral de les botes. Això sí, acabo amb les cames i els genolls rebentats després de 2h de descens. Finalment, el sender em condueix fins el camí principal d'accés al refugi de l'Estany d'en Beys, on hi accedeixo en 20' de lleugera pujada (desnivell: 1000m; 7h).

Refugi d'en Beys

Diumenge, esmorzo a quarts de 7 per poder aprofitar la fresca de primera hora del matí.

primeres llums sobre les Etangs d'en Beys

Encaro el petit corredor que condueix fins l'Etang Faury, on encara hi trobo un bon gruix de neu acumulada. El darrer tram d'accés al coll és força dret i decideixo calçar grampons per progressar amb major seguretat. Accedeixo a un coll molt ample, des d'on puc gaudir d'un ample panorama sobre l'Estany de Lanós, gran escenari.

gran panoràmica sobre l'Estany de Lanós

Faig un ràpid i senzill flanqueig fins el Coll de Coma d'Anyell, on he de decidir si faig el descens fins la pleta prèvia al Refugi de Besines o virar directament a SE per baixar a l'Estany de Lanós. Són només quarts d'onze, la meteo és bona i les cames aguanten. Em decanto per la primera opció, que suposen 400m de desnivell addicional, però em permetrà poder conèixer la pujada a la Portella de Lanós. Durant el descens em creuo amb un parell de noies angleses que intenten superar les darreres pendents nevades d'accés al coll, sense grampons !! miro d'orientar-les i aconsellar-les una mica i continuo el meu recorregut. Reposo forces a la Jasse des Besineilles i inicio la pujada.

Jasse des Besineilles (el Refugi de Besines, al vell mig)

Supero la Portella de Lanós i, a diferència del que m'indica el "track", faig descens directe cap a la cua de l'embassament, on recupero l'itinerari de pujada a la Portella de la Grava. Hi accedeixo ràpidament i fàcil. La baixada és pendent i amb força presència de neu. Trec el cap per un parell de canals i arribo a la conclusió que el més ràpid serà calçar grampons i encarar la canal més directa. En 5' ja sóc a baix, a la cua d'un petit estany. A partir d'aquí, en un parell d'hores ressegueixo tota la Coma de la Grava i tanco el recorregut a la cua de l'embassament de les Bulloses.

Coma de la Grava

Només necessitaré 30' per arribar al punt de recollida del bus (desnivell 1300m; 9h).
Trobareu els tracks a:

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=26152794

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do

        

Pic de Bessinelles

Pic de Bessinelles

Encarem les darreres jornades de la temporada amb bones acumulacions de neu però, en la línia de la majoria de caps de setmana, una previsió meteorològica molt incerta. Amb una bona dosi de dubtes, el Roger em convenç d'abandonar la proposta de la circular al Thoumasset i optar per la zona de l'Ariège, on potser trobarem unes millors condicions de "meteo". Ens decidim per una altra "clàssica" de la Costa-Lluch, el Pic de Bessinelles, que podríem renombrar com la circular al Coma d'Or. Car, el recorregut envolta per totes les seves vessants aquest cim de l'Ariège. 

A les 7h encarem la Coma d'en Garcia i amb una mica més d'1h assolim el coll que tanca la vall.

remuntem la Coma d'en Garcia

De moment, dia ennuvolat i a la part superior de la vall, força vent. Bon descens fins a l'Estany de Bessines. Trobem neu amb força bones condicions per esquiar, però amb molta humitat. 

bon descens cap a l'Estany de Bessines

Comencem a tenir problemes per tornar a enganxar les pells i iniciar la remuntada cap a la Portella de Lanós. 

entorn de gran bellesa; una vall excepcional

L'entorn és magnífic: valls solitàries amb un encant excepcional.

remuntem cap a la Portella de Lanós

Anem guanyant alçada fins assolir l'aresta que dóna accés a la vessant de l'Estany de Lanós. Ens trobem amb vent molt fort que dificulta la progressió fins el cim del Pic de Bessinelles (2632m). En aquest punt dubtem si continuar el recorregut clàssic o encarar una de les canals que ens retornaria al refugi de Bessines. Fem un parell de girs a l'entrada de la canal i trobem neu en males condicions. Ens decantem per continuar el recorregut cap a l'Estany de Lanós. Fem descens en diagonal per a evitar perdre nivell massa ràpid i haver de creuar el llarg embassament de Lanós. Trobem zones sense neu, però podem arribar a un punt força proper a la presa. Recuperem forces i em trobo amb el principal inconvenient de la jornada: la pèrdua total d'adherència de les pells. Després de superar el darrer tram de l'embassament a peu, torno a intentar enganxar les pells i afortunadament me'n surto. Entrem a la fondalada d'accés a la Portella de Lanós (no és un error, el nom coincideix amb l'anterior divisòria entre les vessants de Bessines i Lanós).

darrers metres per assolir la Portella de Lanós

Assolim el coll envoltats de vent i realitzem el descens fins arribar a una pleta, a la sortida del tub per on esquiem amb neu lenta, però en condicions acceptables. 

recorregut de descens de la Portella de Lanós i inici de darrera pujada

Fem un mos i tornem a posar les malmeses pells per a realitzar la última pujada del dia. En aquest punt, abandonem la proposta "Costa-Lluch" i no anem a cercar la Portella de Cortal Rossó, sinó que decidim fer l'ascens fins la part més alta de la Serra de les Lloses. Aquesta opció ens facilita realitzar el darrer descens per les pales nevades que hem observat durant la primera part de la jornada. Neu molt justa a la part més alta, però que guanya bones condicions a mesures que ens apropem al fons de la vall.

darrer descens de la jornada, fins a la Coma d'en Garcia

Jornada típica d'"insaciables". Circular molt ben trobada, dura físicament, però en un entorn sensacional. La part menys agraïda, el tram final de l'embassament de Lanós (desnivell 2300m). Podeu trobar track a https://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do   

Pic de Tempestats

Pic de Tempestats (al fons, l'Aneto)

Proposta molt atractiva dins el programa d'esquí de muntanya del CEB. La idea és accedir al flamant nou refugi de Llauset, i el dia següent assolir el cim del Tempestats, gran gendarme de l'Aneto pel seu vessant SE.

Dissabte aparquem els cotxes a l'inici de l'embassament de Senet, just al marge de la N-230, en el punt on és més senzill accedir a la Vall de Riueno. Abans, a Pont de Suert, per encàrrec del guarda del refugi, hem recollit la cuinera per a facilitar el seu accés a la instal·lació. Gràcies a les generoses precipitacions dels dies previs farem gairebé tot el recorregut amb els esquís als peus. Superem l'espès bosc de bedolls i anem guanyant alçada fins assolir la Colladeta de Riueno.

Vall de Riueno, entre bedolls

Curt descens i recuperem forces per superar els Estanys d'Anglos (indret absolutament inhòspit) i encarar la darrera dificultat de la jornada: el Collet dels Estanyets. Envoltats de boira que dificulta l'orientació, localitzem la base per accedir al coll. Malgrat l'absència de sol, la calor és terrible i tenim la sensació d'estar tancats dins una olla a pressió. L'accés al coll esdevé un xic complicat donada la important acumulació de neu. Superat el coll, ja tenim a tocar el confortable, però un xic fred, refugi de Llauset (desnivell: 1200m).

Diumenge ens aixequem amb un dia magnífic, imprescindible per encarar totes les dificultats de la jornada.

Superem el Coll de Ballibierna

Una hora més tard de sortir del refugi assolim el Coll de Ballibierna i fem un cop d'ull a la propera dificultat del dia: la bretxa de Soler i Coll. Curt descens fins a la base de la bretxa i tornem a posar pells per superar la seva carregada pala. Les primeres voltes maria no ofereixen gaire dificultat, però a mesura que ens apropem a la sortida de la bretxa, la inclinació guanya graus i sobre nostre hi penja una cornisa que obliga a fer els darrers girs amb el cul ben apretadet.

darreres voltes maria per superar la bretxa de Soler i Coll

Una vegada superat aquest collet és qüestió de resseguir l'ample carena fins a incorporar-nos a la conca glaciar que culmina al cim del Tempestats.

agulles de Llosás (desde la bretxa Soler i Coll)

dins la conca glaciar, encarant el Pic de Tempestats

Amb la única dificultat de tot el cansament acumulat remuntem tota la glacera fins a situar-nos sota la piràmide final del cim. L'accés hi està molt carregat de neu i quan la inclinació fa impossible continuar realitzant girs amb esquís als peus, optem per superar els darrers metres a peu.

els darrers metres, a peu

La neu es compacta sobre les nostres traces, però constantment anem observant com van caient petites purgues al nostre voltant. Assolim el cim del Tempestats (3296m, els primers de la temporada, segons el guarda del refugi) i podem gaudir de les sensacionals i magnífiques vistes del Pirineu que ens envolta, destacant l'espatlla d'Aneto i la seva aresta d'accés al cim i la impressionant visió de l'aresta de Salenques.

Aneto i Espatlla d'Aneto

impressionant aresta de Salenques

Una vegada saciats i embriagats de panoràmiques decidim fer el descens de dos en dos, per tal de minimitzar qualsevol risc d'allau. Una vegada ens allunyem de la zona més complexa, només ens resta anar perdent nivell fins a tornar a situar-nos sobre la bretxa de Soler i Coll. D'un en un evitem la cornisa que tanca l'accés a la bretxa i encarem la pala de descens.

descens de la bretxa Soler i Coll i recorregut de tornada al Coll de Ballibierna

Neu humida i pesada que obliga a encarar prudentment cada un dels girs. Amb forta calor tornem a posar pells per remuntar el Coll de Ballibierna i fem un bon descens fins el refugi, on recuperem forces. La impressió general del grup és que el curt descans ha facilitat una bona injecció energètica que facilita remuntar el Collet dels Estanyets i desfer tota la resta del recorregut de la primera jornada.

Bona innivació, més de 3m de neu al refugi de Llauset !!

recorregut de tornada entre el Collet dels Estanyets i la Colladeta de Riueno 

Hem de treure esquís després de fer un petit recorregut dins el bosc. Jornada maratoniana, 23 km de recorregut i més de 1500m de desnivell.