3 colls i repicó

Vall de Núria

Temporada excepcional de neu al Pirineu, però amb poques finestres de condicions favorables de "meteo" per a poder fer activitat. Aquest diumenge, però, aconseguim gaudir d'un dia de sol i sense núvols, temperatura fresca i unes condicions magnífiques de neu.

Amb el company Roger pugem amb el primer cremallera cap a Núria, decidits a fer la ruta dels 3 colls. Pujada directa al Finestrelles, amb l'ajuda de les ganivetes que ens faciliten superar les fortes inclinacions per neu molt dura. El primer descens de la jornada cap a la Vall d'Eina, el menys agraït: neu dura a cotes altes i més encrostonada a mesura que perdem nivell. Millora just abans d'assolir el fons de vall. 

descens vers la Vall d'Eina

Tornem a posar pells per remuntar fins el Coll de la Torre d'Eina, encara amb l'ajuda de les ganivetes. 

pujant al Coll de la Torre d'Eina

 De moment, dia excepcional, gairebé sense vent.

Coll de la Torre d'Eina

Bones condicions per fer el descens per la Coma de l'Infern. La neu va millorant a mesura que avança el dia i anticipa el que ens trobarem després del darrer coll de la jornada.

descens per la Coma de l'Infern

Reposem una mica de forces i tornem a posar pells per remuntar el Coll Bernat. Hi accedim i guanyem una mica d'alçada per la mateixa carena per a poder fer el flanqueig en baixada i sense pells. Assolim el darrer coll, el Coll de Noufonts i dubtem si anar a cercar el Pas de Porc per a poder completar el 4 colls de Costa-Lluch, remuntar la carena fins el Noucreus o superar un ample coll sota el Pic del Pas del Porc. 

Coll de Noufonts

Finalment, res de res, encarem el descens per la Coma de Noufonts. Neu excepcional, que fa que ens replantegem la jugada. Un xic abans d'entrar a l'estació d'esquí, tornem a posar pells i remuntem fins el Coll de Noucreus. Tenim moltes ganes de repetir una altra baixada amb condicions magnífiques i seguir gaudint de les bones condicions de la jornada. 

pujant el Coll de Noucreus

Amb les forces al límit assolim, ara sí, el darrer coll i realitzem un ràpid i sensacional descens fins el Santuari de Núria.

fantàstic descens del Coll de Noucreus

Molt bones condicions primaverals per a una jornada de récord (un cim i quatre colls, 2450m de desnivell).  

Pic d'Anrodat

descens Pic d'Anrodat (foto: Pito Costa)

Ja entenc que no té gaire sentit fer referència a una activitat realitzada fa més de 3 setmanes, però noi, no he trobat ni el moment, ni la inspiració per a comentar-vos aquesta interessant ascensió i, especialment, el seu descens: el Pic d'Anrodat.

Aprofitant el 2on dia de bones condicions per Andorra, i insistint en poder realitzar algun descens per vessant S per a evitar el possible glaç, decidim intentar aquest cim poc conegut. Com si d'un joc de "tetris" es tractés, aconseguim treure el cotxe de l'aparcament subterrani i ens dirigim a l'entrada de la Vall d'Incles. Quinze minuts de caminar i ja podem calçar esquís. Remuntem la vall fins a l'alçada de les darreres construccions, abans d'arribar al Pont de la Baladosa. Pel camí d'estiu, remuntem a la nostra esquerra (direcció N) el barranc del Riu de Cabana Sorda. La pujada és molt feixuga, incòmode i, de ben segur que deu existir alguna alternativa per a guanyar alçada (potser més allunyats del barranc). Sobre els 2300m, abandonem el camí que mena al refugi i en clara direcció NE anem a buscar les Basses d'Anrodat. Trobem algun punt complicat on és necessari perdre certa alçada. Cal anar a buscar la torrentera de l'Estany de l'Isla i situar-nos a la base de la piràmide somital del Pic d'Anrodat. 

remuntant cap l'Estany de l'Isla (foto: P. Costa)

En aquest punt podem optar per remuntar la canal fins un coll molt evident i guanyar el cim per l'aresta o pujar-hi directament per la pala. 

encarem la piràmide del Pic d'Anrodat (foto: P. Costa)

Optem per aquesta darrera i veritablement la pujada és llarga, dreta i, en algun punt, "penjadeta". Els darrers metres de desnivell ens trobem neu molt dura i gel. Decidim calçar grampons, pensant sobretot amb el descens. Vent fort al cim i ràpid cap a vall. Els primers 100m de desnivell els fem a peu i després ja podem posar-nos els esquís i gaudir d'un excel·lent descens. 

descens Anrodat

A remarcar, els canals originats per les darreres pluges i alguna esquerda que cal controlar per no acabar-hi a dins. Anem enllaçant diferents terrasses i alguna canal senzilla fins arribar al fons de vall i resseguim el curs del riu fins arribar al Pont de la Baladosa.

descens Anrodat, abans d'assolir el fons de vall.

Bona ascensió, però caldria trobar un recorregut alternatiu de pujada (desnivell: 1100m).   

Pic de l'Estanyó

Baixant el Pic de l'Estanyó (foto: Pito Costa)

Petita finestra de meteorologia favorable per a fer una mica d'activitat abans que arribin els Reis. Sortida d'un parell de dies per Andorra, territori a evitar segons quins dies a l'any, però que encara trobem amb condicions dignes per a poder-hi accedir i circular. Ens establim a un petit apartament passat Canillo.

04-01-18: decidim una circular amb ascensió al Pic de l'Estanyó. Es tracta de buscar cares S per trobar la neu transformada i evitar les plaques de glaç que es poden haver generat pel regel nocturn. Pugem per la carretera del Coll d'Ordino uns 3km, fins a un revolt molt pronunciat d'esquerra, on s'obre la vall del Riu Montaup (1900m, aprox). Entrem a la vall en clara direcció N deixant el riu a la nostra dreta. 

Entrada de la vall del Riu Montaup

Sobre els 2200m, a l'alçada de l'anomenada Roca Negra, virem a E i encarem a la nostra dreta la pala que dóna accés a la carena de la Serra dels Estanys. 

Accés a la Serra dels Estanys. Al fons, el Casamanya

Trobem una neu excel·lent per a realitzar la forta pujada. A la carena, però, hem de calçar ganivetes per a progressar sobre neu molt endurida i gel, que sovint s'esquerda sota el nostre pes.

regel esquerdat pel nostre propi pes

Seguim amb esquís als peus per la mateixa carena fins enllaçar amb la Serra de l'Estanyó, on arriba un punt on és necessari descalçar esquís i progressar a peu per superar les dificultats d'alguns pasos rocosos de l'aresta.

Superant els pasos més tècnics de l'aresta SO de l'Estanyó (fotos: P. Costa)

Sense més dificultats assolim el cim de l'Estanyó (2915m). El descens el farem per la vessant S, però primer hem d'accedir a un coll sota el cim. Extremem les precaucions ja que ens trobem neu molt endurida que dificulta l'estabilitat de les fustes. A partir del coll les condicions de neu milloren i a l'alçada de l'Estany Gran de la Vall de Riu realitzem una marcada diagonal en direcció E per anar a buscar la baixada fins el Refugi de la Vall de Riu. 

merescut descans al Refugi de la Vall de Riu.

Entre el bosc fem el descens fins a nivell del riu i progressem per terreny "senglar" fins a trobar-nos un pont sobre la cota 1900m. 

terreny feréstec a la Vall de Riu (foto: Pito Costa)

Creuem el riu i resseguim tot el sender, primer amb esquís i després a peu, fins a les Bordes de l'Arniana. Caldrà, però, remuntar un tram de carretera per a recuperar el cotxe.

Excel·lent circular i acceptables condicions de neu. L'activitat està ressenyada al llibre Pirineos en esquís, de Faura i Longás (itinerari 27).