GTMC 2017 (el vídeo)

per si us voleu enretenir una mica amb les imatges més interessants que vàrem "caçar" durant la nostra travessa pel Massís Central, aquest estiu.
Esperi que us agradi.

El 5 comarques tarragonines

Santuari de Cardó

Com un xiclet, anem estirant la temporada de bicicleta de carretera. Per anar-ho rematant, el Roger proposa una sortida per la Ribera d'Ebre. M'atrau fer un tomb per aquesta comarca, per mi, poc coneguda. I el que havia de ser una tranquil·la jornada rodadora, acaba convertint-se en la sortida de major quilometratge de l'any. A saber:

Sortim de Falset (Priorat: comarca1) i encarem cap a Bellmunt de Priorat, on per carretera rugosa, havent inclús de creuar un torrent considerable d'aigua, ens dirigim al Molar. En aquest punt, coincidim amb un Rally que obliga a tallar el pas fins a La Figuera. Amb el permís del Mossos, prenem ràpidament la carretera de pujada i superem la primera dificultat del dia. Passem just el Coll de la Torre, on també acaben de tallar la circulació i podem baixar sense problemes fins Ascó (Ribera d'Ebre: comarca2), on coincidim amb un company de feina del Roger, que ja ens adverteix de la duresa de la pujada fins La Fatarella (Terra Alta: comarca3). Superem la segona pujada del nostre circuit i prenem carreteres ràpides fins els marges de l'Ebre. 

Marges de l'Ebre, a Mirabet

Arribem a Mirabet i creuem el riu pel pas de barca, on els mosquits fan el seu particular "vermout" de cap de setmana amb la nostra sang. 

Pas de barca del Riu Ebre

Continuem per carretera fins a Rasquera, on reposem forces i amb la mala llet que ens agafa després d'escoltar en Rajoy anunciant el 155, fem la pujada al Balneari de Cardó (Baix Ebre: comarca4). La tercera dificultat de la jornada no resulta excessivament exigent. De fet, de tornada, cal donar pedals en més d'una ocasió. Llarga transició fins al Perelló, on tornem a omplir el dipòsit i ens preparem pel tram més exigent de la ruta: la pujada al Coll d'Aumet (Baix Camp: comarca5). Encarem rampes molt dures (fins al 14%) que, sumant els 140km que portem a les cames, ens deixen els dipòsits ben buits. Fem cap fins a la carretera d'accés al Coll de Fatxes, on baixem fins a Tivissa. Prenem les poc transitades carreteres de Capçanes i Marçà, on encara s'ha de superar alguna rampa força exigent amb les llums d'alarma ja ben enceses. Tanquem el recorregut a Falset. 

Ens guanyem un parell de canyes de cervesa amb unes patates braves i un excel·lent pa amb tomàquet i pernil.

Surten 180km i 2600m de desnivell.  

Un altre coll de categoria Tour

Coll de Serra-Seca

Aquest estiu ha estat especialment interessant des del punt de vista ciclista: començàvem amb un parell de rutes molt atractives per Capcir-Ariege, incloent la pujada al Pailheres; 

Col de Pailheres

també hem pogut degustar el recorregut de la 3 nacions, superant el Port d'Envalira i sobrevivint al trànsit andorrà; la Cerdanya ens ha acollit en paratges força inhòspits, com la Coma Morera, i en recorreguts de tall més clàssic (Puigcerdà-Collada Toses-Coll de la Creueta). 

Coma Morera

Però de tots ells, potser em quedaria amb un recorregut de 100km que ofereix la possibilitat de seguir sumant colls de categoria Tour: el Coll de Serra-Seca, al vell mig del cor del Solsonès. Efectivament, l'any 2009 Barcelona va poder gaudir de final i sortida d'etapa, amb pujada al citat coll i final a Ordino-Arcalís. Un tros d'etapa de 230km! 

Sortim de Solsona i després d'uns 5km prenem una carretera a ma dreta, direcció Cambrils. Després d'un parell de sifonades, a l'alçada del Pont del Clop, iniciem els 10km de pujada al coll. Bàsicament es tracta d'una combinació de curtes rampes molt fortes amb trams més còmodes de ciclar. A destacar, però, uns 400m abans d'assolir el Coll Pregon (15%) que posen a prova la ronyonada.

(coll de serra-seca)

Quan sembla que ja hem superat el coll, encara haurem d'encarar alguna curta rampa i finalment baixada molt ràpida fins a Cambrils. Prenem carretera feréstega, d'aquelles que agraden al company Roger Pintaluba, fins el Coll de Jou. Sembla que no, però són uns 20km que "piquen cap amunt", fins arribar a una rotonda. El dipòsit de combustible encara no dóna senyals d'entrar en pèrdua i decidim pujar fins a l'estació d'esquí de Port del Compte, on enllacem amb la carretera que baixa fins a Sant Llorenç de Morunys. Abans, però, creuem el llogarret de la Coma i uns kilòmetres més avall, el seu germà la Pedra. Car, junts formen el municipi de la Coma i la Pedra. Molt bonic, tot plegat! Refresc a St. Llorenç i baixada fins a Solsona per la carretera de l'embassament de la Llosa del Cavall, superant algunes rampes importants amb un terrible vent en contra. 

Recorregut molt recomanable. Llàstima, però, del vent que ha esdevingut força molest i perillós en algunes baixades.