Apurant les darreres neus d'alçada

Cap dera Baquo (darrera, el Posets)

La temporada està oferint les darreres opcions de gaudir de la neu al Pirineu. Tenia l'espina clavada de la volta Remuñe-Portillon-Lliterola de l'any anterior (enllaç) i plantejo una opció per "atacar" alguns cims de la zona: Cap dera Baquo i Pic d'Alba.

Dia 1: deixem el cotxe a l'entrada de la Vall de Remuñe i carreguem esquís a l'esquena fins els 2000m, on el mantell de neu és continu. Remuntem tota la vall fins la cota 2400m, punt en el que prenem direcció SO inicialment per encarar la forta pujada i, posteriorment NO per acabar de superar el desnivell fins el Portal de Remuñe. 

Remuntem la Vall de Remuñe

La progressió és força feixuga, ja que la calor apreta de valent. Un cop assolit l'ampli coll que separa les valls de Lliterola i Remuñe, prenem direcció al Collado Inferior de Lliterola que, aquesta vegada sí, superem sense cap tipus de dificultat. Descens excel·lent fins el Lac du Portillon d'Oo, per neu força ràpida, lleugerament transformada. 

Descens del Coll. Inf. Lliterola. De fons, la cresta Cabrioules-Lézat

Omplim dipòsits en una petita escletxa del llac i amb forces dificultats superem els enormes blocs de glaç que es formen com a conseqüència del buïdament de l'embassament i arribem al Refuge du Portillon (desnivell: 1300m), on compartim l'allotjament amb mitja dotzena de francesos.
Dia 2: abandonem el refugi a primera hora del matí, evitant haver de tancar totes les portes i finestres metàl·liques de l'edifici. Ja s'encarregaran de fer-ho els més mandrosos. Remuntem les pales de darrera el refugi per guanyar alçada i acabar fent un flanqueig un pèl exposat sobre el Lac du Portillon, fins assolir un ample coll sota la Tusse de Montarqué.

Descens i ruta de pujada del Refuge du Portillon al Cap dera Baquo

Gaudim d'impressionants vistes del proper Jean Arlaud i també podem observar la via d'accés del nostre objectiu: el Cap dera Baquo.

Pic del Jean Arlaud (esq.) i Pic Gourdon (dreta)

Remuntem fàcilment l'ampla pala fins gairebé accedir a l'aresta. En el punt més còmode canviem esquís per grampons i assolim el cim sense massa dificultats.

Darrers metres per accedir al Cap dera Baquo

Excel·lent descens per neu transformada fins la cota 2600, sobre el Lac du Portillon.

El mestre, en ple descens del Cap dera Baquo

Comença a fer calor i encarem la forta pujada al Collado Superior de Lliterola. Amarats de suor, assolim el coll i dubtem la possibilitat de pujar al Pico Royo. Desconeixem les condicions de neu per fer el descens directe des del cim i decidim baixar a l'Ibón Blanco de Lliterola. Tornem a posar pells per remuntar, altra vegada, el Portal de Remuñe. Molt bones condicions de neu per fer el descens de tota la vall, malgrat que a mesura que perdem cota la neu esdevé més lenta.

Descens de Remuñe, amb el Pico Boum de testimoni

Darrer tram de baixada a peu. Canviem material i pugem al refugi de la Renclusa, on creiem que podrem gaudir d'una confortable dutxa. Ohh, sorpresa, només disposem d'aigua freda i la neteja integral queda suspesa 24h per a evitar el col·lapse cardíac...(Desnivell: 1600m).
Dia 3: abandonem el refugi a trenc d'alba amb l'objectiu, valgui la redundància, del Pic d'Alba.

primeres llums sobre el Massís de les Maladetes

Anem guanyant alçada fins a situar-nos en un petit circ glaciar, sota la mateixa base del cim, i de la seva ortodòncia que conformen les puntes secundàries: la Diente i la Muela de Alba.

cubeta glaciar de Alba

En aquest punt, important habilitats de navegació; car, és necessari orientar-se a N/NO, allunyant-nos del cim, per anar a cercar una discontinuïtat en l'aresta de Paderna que ens permetrà accedir a la vessant occidental. Ens situem a la base de la canal que hem de superar i canviem esquís per grampons. Deixarem les motxilles i els esquís al principi de la darrera pujada i, sense més dificultats assolirem l'aresta somital. Molt bones vistes dels cims més propers del massís i, especialment de tot el recorregut realitzat el dia anterior per la zona de Remuñe.

Aresta del Pico de Alba

Descens per la Vall de Paderna, amb neu endurida i poc transformada (són les 12h). Atenció al glaç dels tubs de Paderna que forcen a tornar a treure els grampons de la motxilla. Arribem directament a l'alçada de l'Hopital de Benasque (desnivell: 1100m).
Sembla qye aquesta setmana tornarà a nevar i podrem allargar un xic la temporada.

Tour per l'Aran

Cap de Marimanha

Malgrat no està essent el millor any de neu a la Vall d'Aran, les seves muntanyes sempre ens ofereixen una molt bona oferta per a fer activitat hivernal.

M'afegeixo al grup del CEB que organitza una interessant combinació circular de 2 dies amb molt bones opcions de cim: el Tuc de Parros, que ja he intentat un parell de vegades i que les males condicions de meteo no m'han facilitat de superar, i el Cap de Marimanha, un dels racons més feréstecs i bonics del Pirineu.

Dissabte, enmig d'una mescla de discoteca "after-hour" / solarium, arranquem de Pla de Beret en pujada directa cap el Tuc deth Miei i el Cap des Clòsos (2417m). 

pujant el Cap des Clòsos

Encarem la primera baixada cap a la fondalada dels Estanhons des Clòsos. Malgrat la seva orientació N, trobem acceptables condicions de neu per al descens. Tornem a calçar pells i pugem fins l'entrada a l'Estanh Nere de Parros. Anem amb el cul ben apretadet ja que sota els esquís hem sentit la trencadissa de 3 plaques de neu. 

pujada a Tuc de Parros

Podem assolir sense cap incidència la punta més meridional del Parros i resseguint l'aresta per la seva vessant occidental (lluny de les cornises), la punta principal (2731m).

Remuntant les darreres rampes del Parros

Excel·lents vistes sobre el Mauberme, la Pincela i el Tuc deth Milh.

Mauberme, des del cim del Parros

Prenem la sortida del cim per l'aresta que davalla fins el Coreth deth Horcalh, difícil de trobar per les nombroses cornises de la carena.

davallem de la carena de Parros

Sense massa complicacions perdem una mica d'alçada i ja podem calçar esquís i gaudir d'una bona baixada. Com a mínim, fins a trobar-nos en un punt on dubtem entre realitzar un flanqueig en alçada o davallar fins a fons de la vall.

Bon descens del Coreth deth Horcalh

Erròniament, decidim la primera opció i ens trobem amb neu glaçada que encarem amb el cul ben apretadet. Tant apretadet, que més d'un decideix treure esquís i davallar amb grampons i piolet. Car, vessant N, totalment obaga, la neu no transforma en tot el dia. Superada aquesta dificultat, podem arribar sense més complicacions a la confluència amb l'Arriu deth Horcalh, on ja és evident la manca de neu. Amb els esquís a l'esquena acabem de baixar fins la pista que ens portarà a Montgarri.

Montgarri

Diumenge matí, després de pressionar la gent del "refugi" per poder esmorzar d'hora (refugi entre cometes, ja que l'activitat que hi realitzen és més pròpia d'un establiment de restauració/allotjament de muntanya, que no pas de refugi), sortim amb els esquís a l'esquena i prenem la pista que segueix el curs del Noguera Pallaresa. El nostre objectiu és passar el pont de Marimanha i remuntar tot el barranc. Algun tram de pista encara es pot fer amb els esquís i l'entrada (poc evident) del barranc té mínimes condicions de neu, però suficients.

Uelh de Marimanha

A l'alçada del Uelh de Marimanha, decidim abandonar el curs del riu i remuntar per sobre la cabana de Marimanha. Cometem un error, ja que ens endinsem en un terreny ple de sifonades i hem de treure i tornar a posar esquís en un parell d'ocasions. Assolim els Lacs de Marimanha i penetrem dins el Circ dera Herradura, on localitzem la Colhada de Marimanha.

Arribant a la Colhada de Marimanha

Sota una calorada de campionat, assolim el coll i amb esquís a l'esquena pugem fins el Cap de Marimanha.

pujant el Cap de Marimanha

aresta del Cap de Marimanha (foto: E. Villares)

Gaudim de les fantàstiques vistes sobre tot l'Aran i perdem nivell per la mateixa aresta fins a trobar-nos les millors condicions de neu per fer un bon descens cap el Clòt der Os.

El Presi, marcant estil. I del bo...

Arribem a les pistes d'esquí de Baqueira i a l'aparcament de Beret.
Tanquem una bonica i ben trobada volta circular de dos 2 dies. Això sí, amb la calor que està fent aquests dies, la neu arribarà ben justa aquesta primavera. Sembla, però, que en breu ens visiten més nevades.

Circular Gerber-Bassiero-Cabanes

Bassiero

Volem engolir la quantitat de neu caiguda al Pirineu i gaudir al màxim amb les nostres fustes. Cap de setmana d'alta pallaresa, això sí, evitant les previsibles aglomeracions de la Vall d'Aran.

Passem la nit a l'aparcament del refugi del Gerdar. Tancat (obert tot l'any, però ja s'entén, abundant neu a la vessant sud de la Bonaigua i excel·lent previsió meteorològica. Què s'ha de fer? doncs tancar el cap de setmana ????). Amb un segon cotxe pugem a l'aparcament de la Peülla on trobem l'insaciable amb major semblança al cantant del grup R.E.M. Iniciem llarg flanqueig amb molt bones condicions de neu (creuem alguna purga) fins a l'entrada de la Vall de Gerber.

entrada a la Vall de Gerber

Remuntem tota la vall i superem el refugi Mataró, encarant-nos cap a la canal que ens situarà a la Collada de Bassiero.

Creuant l'Estany de Gerber

Refugi Mataró

Trobem neu dura a la base de la canal i ens posem les ganivetes per encarar la pujada. Cada volta maria és més forçada, car la pendent de la canal va augmentant fins a forçar-nos, a poca alçada per a superar-la, a canviar esquís per grampons.

Encarem la canal. Els darrers metres, amb grampons

Sortida de la canal

De la Collada al cim, un passeig (2894m).

Cim del Bassiero

Fantàstiques vistes de la Vall d'Aran, de tot el Parc Nacional de St. Maurici i Aigüestortes i la resta de Pirineu català. I encara millors condicions de neu per gaudir d'un magnífic descens. Neu pols fins a l'entrada de l'Estany Negre de Cabanes, on comencem a trobar neu transformada i més pesada. Un xic de drama a l'hora de superar la sortida de l'estany (la clàssica Costa-Lluch recomana anar a buscar la pala de l'esquerra del torrent, però potser és millor superar uns primers passos incòmodes per la dreta i baixar per les pales més franques de la vessant oriental). Deixem enrere el bosc de bedolls i entrem dins el dens abetar fins a la sortida a la pista del refugi del Gerdar.