Circular Gerber-Bassiero-Cabanes

Bassiero

Volem engolir la quantitat de neu caiguda al Pirineu i gaudir al màxim amb les nostres fustes. Cap de setmana d'alta pallaresa, això sí, evitant les previsibles aglomeracions de la Vall d'Aran.

Passem la nit a l'aparcament del refugi del Gerdar. Tancat (obert tot l'any, però ja s'entén, abundant neu a la vessant sud de la Bonaigua i excel·lent previsió meteorològica. Què s'ha de fer? doncs tancar el cap de setmana ????). Amb un segon cotxe pugem a l'aparcament de la Peülla on trobem l'insaciable amb major semblança al cantant del grup R.E.M. Iniciem llarg flanqueig amb molt bones condicions de neu (creuem alguna purga) fins a l'entrada de la Vall de Gerber.

entrada a la Vall de Gerber

Remuntem tota la vall i superem el refugi Mataró, encarant-nos cap a la canal que ens situarà a la Collada de Bassiero.

Creuant l'Estany de Gerber

Refugi Mataró

Trobem neu dura a la base de la canal i ens posem les ganivetes per encarar la pujada. Cada volta maria és més forçada, car la pendent de la canal va augmentant fins a forçar-nos, a poca alçada per a superar-la, a canviar esquís per grampons.

Encarem la canal. Els darrers metres, amb grampons

Sortida de la canal

De la Collada al cim, un passeig (2894m).

Cim del Bassiero

Fantàstiques vistes de la Vall d'Aran, de tot el Parc Nacional de St. Maurici i Aigüestortes i la resta de Pirineu català. I encara millors condicions de neu per gaudir d'un magnífic descens. Neu pols fins a l'entrada de l'Estany Negre de Cabanes, on comencem a trobar neu transformada i més pesada. Un xic de drama a l'hora de superar la sortida de l'estany (la clàssica Costa-Lluch recomana anar a buscar la pala de l'esquerra del torrent, però potser és millor superar uns primers passos incòmodes per la dreta i baixar per les pales més franques de la vessant oriental). Deixem enrere el bosc de bedolls i entrem dins el dens abetar fins a la sortida a la pista del refugi del Gerdar.

Sempre ens quedarà "la gallina"

Cap de la Gallina Pelada

Tenim tot el Pirineu colgat de neu i moltes ganes de treure a passejar els esquís. Però les inclemències meteorològiques modulen els nostres plans originals i ens hem d'ajustar a les previsions de neu, pluja i, sobretot vent. Una oportunitat per seguir descobrint indrets del Pre-pirineu, sovint amb males condicions de neu. Ens adrecem a les faldes del Pedraforca (per cert, amb neu, una imatge insuperable), i pugem fins la Pleta de la Vila. 

Pedraforca

Ens podem posar els esquís només sortir del cotxe i seguim la pista fins a creuar el Torrent de la Font d'Ensija. El remuntem i anem a sortir a la part superior de la carena. Comencem a rebre les primeres fuetades de vent i ja trobem plaques de glaç. Arribem al refugi Delgado Úbeda i sense cap problema, malgrat hem de calçar ganivetes per la quantitat de gel, assolim el Cap de la Gallina Pelada (2320m). 

Darrers metres de pujada

A voltes s'obre una clariana, a voltes el cel es torna a encapotar.
Les dificultats les trobarem a l'hora del descens. A les parts més elevades les condicions de neu són força acceptables, però a mesura que perdem nivell, la neu esdevé una crosta absolutament innegociable, molt perillosa. Afegir a tot plegat la incomoditat d'esquiar entre els arbres de la zona boscosa.
Sortida per salvar el matí d'un diumenge de mala predicció meteorològica. Desnivell: 700m.   

Pic de Filià - Tuc de Moró - Cap de Raspes Roies

Remuntant la Vall de Manyanet

Aprofitem el cap de setmana d'esquí a Boí-Taüll a proposta del Centre Excursionista de Badalona, per endinsar-nos a la Vall de Manyanet i realitzar una interessant circular que ens permetrà assolir un bon grapat de cims. Guanyem amb telesella el coll que davalla del Cap de Raspes Roies i realitzem una ràpida baixada fins el fons de vall. Neu endurida i crosta a cotes altes i transformada a mesura que perdem alçada. Compte amb els nombrosos "taurons" que van apareixent. La neu és justeta i dificulta el creuament dels nombrosos torrents que desaigüen al Riu Manyanet. Posem pells per remuntar tota la vall fins assolir el Port de Cabeçades. Seguim l'aresta fins el cim del Pic de Filià o Tossal de Paiasso (2772m; alguns trams amb neu dura i algun flanqueig exposat).

Pic de Filià

Davallem per l'evident aresta O fins al torrent, on tornem a posar pells (condicions de neu molt variable, però en general neu dura i algun sector de crosta). Remuntem directe fins assolir l'ample aresta del Tuc de Moró i el mateix cim (2739m).

Tuc de Moró. Al fons, el Pic de Filià.

Descens fins la Passada de Moró (neu pols) i darrera pujada fins el cim del Cap de Raspes Roies (2753m). El darrer descens el realitzem per les pistes d'esquí.
Fem la sortida el Pep Montes i el David.