Volta al Capcir en BTT

sortida de la fortalesa de Mont Lluis

Feia forces setmanes que el company Manel Garcia, intrèpid viatger que s'ha recorregut mig planeta, i part de l'altre, va proposar una sortida col·lectiva per a un recorregut de 2 dies, a cavall entre la Cerdanya i el Capcir. Finalment, ens trobem 9 persones a les 9 del matí a l'estació de tren de Puigcerdà, on iniciem el nostre recorregut.

El matí arrenca calorós i encarem, ja d'entrada, els gairebé 1000m de desnivell que, passant per Llívia i Targasona, ens situen sobre els prats que envolten el Pic dels Moros, des d'on gaudim d'una excel·lent panoràmica de tota la Cerdanya. 

pujada cap a Targasona

tram de forta pendent

Ja hem cremat l'esmorzar! per pistes molt rodadores i desnivells més benignes assolim la zona d'esquí de Font Romeu i encarem descens fins a creuar la carretera de l'estany de la Bullosa. 

deixem enrera les pistes de Font Romeu

ens dirigim cap a la carretera d'accés de les Bulloses

Prenem un sender un xic incòmode, però ràpidament assolim una altra pista ample que, en constant pujada, ens condueix a uns prats on hi ha el refugi abric Bernardi. Baixada fins l'estació d'esquí dels Angles, on alguns companys decideixen prendre la carretera fins a Matamala i finalitzar el seu recorregut. La resta remuntem les fortes rampes de les urbanitzacions d'aquest "resort" hivernal fins arribar al bonic estany de Vallserra, on reposem un xic les forces per a encarar els 25km que ens manquen. 

estany de Vallserra

Amb algunes gotes de pluja que amenacen ruixats, reprenem la marxa fins a Formigueres, on ens retrobem amb en Miquel, que ens indica el forn de pa on és imperdonable no provar alguna de les "delicatessen" que hi ofereixen. 

omplint el "dipòsit"

Ara sí que tornem a tenir el dipòsit en condicions i posem rumb a Puigbalador, on hi creuem l'embassament per la part superior de la presa i rodem còmodament fins a Ral, on tocarà fer front al darrer desnivell de la jornada.

accés a l'embassament de Puigbalador

s'ha de creuar la presa i ciclar per la ribera oposada 

pista d'entrada a Ral

Per un sender un xic tècnic abandonem la zona boscosa i accedim sense dificultats a Matamala on hi passarem la nit en una gité-d'etape. 

L'endemà, a les 7:00h ja toquen diana per a començar la jornada dominical. Tram de pujada per la carretera del Coll de la Creu, que abandonem per remuntar, per pista ampla, fins el Coll Censà. Entre rapídíssims descens i algun tram un xic trencacames creuem els bonics poblets de Ralleu i Aiguatèbia. 

vistes de la Portella d'Orlu, pujant a Coll de la Creu

entrada a Aiguatèbia

A partir del km 30 sí que haurem de tirar de cames, ja que ens esperen uns 8 km de constant pujada per pista en molt bones condicions i un ambient sensacional. Amb la ronyonada prou massegada assolim el Coll de Llosa i, per carretera fem el descens fins a l'emmurallat recinte de Mont Lluis, on hi fem un descans i reposem forces. 

pujada al Coll de la Llosa

En aquest punt, alguns de nosaltres decidim que, segurament, seguirem el recorregut fins a Llo i en aquest poble encararem directe fins a Puigcerdà, obviant el darrer ascens fins el Pla de la Creu. Reprenem la marxa i a l'entrada del poble d'Eina, preveient la tormenta que se'ns aproxima , decidim tirar pel dret i prendre la carretera fins el poble de Llo i, posteriorment, fins a Puigcerdà. A l'alçada de Sallagosa comença a ploure, però a bon ritme rodador arribem al punt d'inici de la ruta havent salvat un gran ruixat.

Llo, a punt de descarregar.

La volta al Capcir és un circuit molt rodador que travessa escenaris de gran vellesa. La duresa del recorregut (uns 180 km, i uns 4500m de desnivell) es veu recompensada amb escreix per la possibilitat de gaudir d'excel·lents paissatges d'alta muntanya.       

Pica d'Estats per Pinet

cim de la Pica d'Estats

Els 2 objectius principals de la temporada d'esquí de muntanya eren la volta al Montroig i la Pica d'Estats. Gairebé els donava per a no acomplerts. Les circumstàncies, però, han permès que, com a mínim, un d'ells pogués assolir-lo.

La intenció inicial era posar punt i final a la temporada per la zona del Massís de les Maladetes. Les condicions de la meteorologia i altres circumstàncies varen obligar a canviar els plans a darrera hora. Per aquest motiu, la vessant nord del sostre de Catalunya esdevenia una opció.

Dissabte migdia arribem al petit aparcament de la carretera que puja a Lartigue (en ple cor de l'Ariege) i prenem tot el material per arribar al Refuge du Pinet i passar-hi la nit. No trobem condicions de neu fins a la cota 1800m i hem de superar més de 600m de desnivell amb les botes d'esquí de muntanya i les fustes a l'esquena.

remuntant la fageda de Fontanals

Per neu molt humida i inestable encarem la forta pendent que ens situa a l'alçada de l'Etang du Pinet.

pujant al Refuge du Pinet

Cal anar en compte a l'hora de traccionar perque freqüentment perdem la neu sota la sola dels esquís i guanyem més d'una relliscada. Assolim el Refuge du Pinet i hi passem la nit força còmodament. 

Part hivernal del Refuge du Pinet

Diumenge ens desvetllem amb la fresa de fortes ràfegues de vent que ens fan plantejar si podrem realitzar l'activitat. Esmorzem i decidim, si més no, guanyar alçada i "veure-les a venir".

sortida del Refuge du Pinet

Superem l'arriscat flanqueig sobre el torrent i ens situem a la cua de l'Etang d'Estats, on virem direcció SE i superem, sense gaires dificultats la canal que condueix a l'Etang du Montcalm.

canal d'accés a l'Etang du Montcalm

Sembla que el vent va perdent força i la meteorologia és prou acceptable. Seguim guanyant alçada fins a situar-nos al Col du Riufred i, encara amb esquís, pugem a la bretxa que separa el Pic Verdaguer de la Pica d'Estats. El darrer tram de l'aresta el fem a peu.

aresta de la Pica d'Estats

Dalt del cim tornem a patir les inclemències del vent i després de les fotografies de rigor retornem al punt on hem deixat els esquís. Mengem una mica i comencem el descens cap el refugi. Neu molt lenta, humida i que cal saber "acariciar" per no perdre cap lligament.

descens de la canal a l'Etang d'Estats 

A mida que ens apropem al refugi tornem a patir la força del vent, especialment a l'hora de remuntar el desnivell perdut durant el flanqueig. Recuperem el material que hem deixat al refugi i encarem les pales en descens, per neu en acceptables condicions.

Sembla que la temporada està arribant al seu final. De neu encara n'hi ha, però les elevades temperatures i la pluja que hi va caient l'estan malmetent a marxes forçades.   

Pla i Serra de Busa

Sant Pere de Graudescales

Ja fa força temps que volia trobar l'estona per a visitar aquest racó del Solsonès. La veritat és que la zona és força recòndita i el seu accés força allunyat dels principals eixos de comunicació.

Malgrat la previsió de pluges a partir de la tarda, decideixo llevar-nos a quarts de 7 del matí i dirigir-nos cap a Berga, on prenem la carretra cap a Solsona. S'ha de localitzar l'entrada de la Vall d'Ora, just abans d'arribar al nucli de Navès. Llarga remuntada per pista asfaltada fins a un petit aparcament de cotxes, al costat de Sant Lleïr.

Inici del nostre recorregut, amb els espadats que defineixen Pla de Busa, al fons. 

Comencem el recorregut que ens permetrà accedir a Pla de Busa. Remuntem la forta pendent de la Canal d'Orriols i ens entretenim a la visita de la Bauma del Xalet, on fa anys s'hi varen amagadar persones que fugien d'alguna que altra ordre de "caça i captura".

Bauma del Xalet

S'ha de retornar a la canal per accedir a un primer replà, abans d'assolir el Pla de Busa, on hi trobem el Mas de can Orriols. Ens cau la primera gota d'aigua, però el cel encara no dóna senyals de voler descarregar amb virulència i proseguim el nostre recorregut.

Superem un pas força vertical equipat amb una escala metàl·lica i una successió de graonades amb un passamà. Per precaució, improvitzo un arnés i asseguro n'Iris amb un cordino.

Font. 

Superant el Grau d'escales.

Sortida de la canal de Grau d'escales.

Ara sí, accedim al bonic Pla de Busa, on resulta impressionant contemplar els murs que delimiten aquest espai.

Pla de Busa.

El creuem en direcció W i, a l'alçada del mas enrunat de ca l'Artiller canviem a rumb N per dirigir-nos, de pujada altra vegada, a la carena de la Serra de Busa.

Assolim un collet que defineix la divisòria de vessants. A partir d'aquest punt podem accedir, a l'esquerra, al Serrat del Cogul, punt més elevat de la serra. La constant amenaça de pluja, però, ens fa ésser prudents i proseguir, a la dreta, el recorregut per la cinglera fins a trobar-nos la pista que creua el Pla de Busa.

Ens trobem l'amic a la cinglera de la Serra de Busa.

Iniciem el llarg descens fins a trobar-nos, enmig d'un bonic paratge, l'ermita de Sant Pere de Graudescales. Només resta resseguir el curs del riu pel seu marge dret, fins a poder-lo creuar pel pont d'accés a un mas en reconstrucció (sembla un antic molí). Completem per pista asfaltada, ara sí, sota un intens ruixat, el nostre recorregut circular fins a retrobar-nos el cotxe.

Hem tingut la sort de gaudir d'un paratge de gran bellesa, un llarg i fresc dia de primavera, amb una refrescada de regal final.   

Trobareu una magnífica ressenya i el track per a GPS al següent enllaç:

 http://muntanya.planasantich.org/busa/