Tucs d'Aubàs i Salana

Tuc de la Salana

Ja feia forces setmanes que, amb el company Manel Orbay, teníem la intenció d'organitzar una sortida col·lectiva d'esquí de muntanya amb la gent del Centre Excursionista de Badalona i altres companys. Aprofitant la sortida a la Vall d'Aran de principis d'any, ja havíem fet una reserva al refugi del CEC de Salardú i només estàvem pendents de les condicions meteorològiques per a poder encarar els objectius proposats: el Tuc d'Aubàs i el Tuc de la Salana.

Vall d'Aiguamog i Tuc de la Salana

Finalment, aconseguim reunir 18 persones, tot un luxe de companys amb qui gaudirem de 2 excel·lents dies d'esquí de muntanya.

Dissabte pujem amb cotxes fins el Coll del Portillon, fronterer amb el departament de l'Haute Garonne.

Coth deth Portillon

Amb esquís als peus, prenem una pista a ma esquerra, uns 200m abans del coll. La seguim fins a l'alçada d'un petit refugi, on comencem a enllaçar Zs per assolir el Còth de Baretja.

pujada al Còth de Baretja

Només ens mancarà remuntar la piràmide cimera per a poder gaudir d'una excepcional vista sobre els cims del Luchonaise i de la zona de la Maladeta.

Remuntant la darrera pala del Tuc d'Aubàs

Tuc d'Aubàs

Fins aquest moment, dia de sol i sense gaire vent. De cop i volta, però, en qüestió de minuts, uns núvols amenaçadors comencen a treure el cap per la zona del Gran Quayrat. Davant el risc de canvi de temps, decidim descens per l'ampla pala i tornem a posar pells per remuntar el cim que tenim just davant nostre: el Tuc deth Plan dera Serra. Gran vista sobre la Vall de Bagneres de Luchon i descens de retorn amb esquís fins a retrobar la carretera del Coll del Portillon.

Espectacular visió sobre els cims del Luchonaise

Tuc deth Plan dera Serra

De cara a diumenge, en funció de l'estat de la pista d'accés a la Vall d'Aiguamòg, ens plantegem dues situacions: a) Tuc de la Salana o; b) Tuc del Rosari. La nevada de la tarda de dissabte no ha estat gaire intensa i creiem que podrem accedir fins a les bordes que hi ha passat el barratge d'Aiguamòg. Malgrat necesitar l'ajuda de les cadenes, tots els vehicles poden accedir al punt d'inici de la pujada al Tuc de la Salana. Acabem de menuntar la pista amb esquís als peus fins la Cabana de Botet, on prenem a ma dreta la torrentera de Riu de Merdèr.

Remuntant la posta. Bones condicions de neu.

Pujant la torrentera de Riu de Merdèr

Vistes sobre Cap de Baquèira

La remuntem fins a canviar de vessant i prenem les traces que condueixen a un collet (direcció SO), des d'on podem gaudir d'unes fantàstiques vistes sobre el Massís de la Maladeta i el proper cim del Montardo.

Montardo d'Aran, en primer terme.

A partir d'aquest punt calcem ganivetes per a encarar la darrera pala (certa inclinació) i en 15' assolim el cim, on malgrat el vent podem gaudir d'unes vistes magnífiques dels cims més propers de la zona d'Aigüestortes, de la Vall d'Aran i, un xic més enllà, del Massís de la Maladeta.

Zoom sobre l'espectacular Tuc deth Milh

Panoràmica sobre els cims de l'Aran

Descens pel mateix recorregut de pujada amb neu pols de molt bona qualitat.
Magnífic cap de setmana on hem pogut gaudir de bons recorreguts, bona meteorologia i un nombrós i trempat grup de companys. 

escalant per Ecos: Esquivabolas i Juan Bala

Vía Juan Bala

El Pirineu és força sec i malgrat haver aprofitat el dissabte de manera molt digna (cim de Padrons i cimj de la Mina, circular molt recomanable i amb molt bona qualitat de neu), decidim fer un dia d'escalada a la zona d'Ecos, a Montserrat. El dia s'aixeca un xic ventós i el mestre Manel ens orienta a provar una primera via en zona més protegida del vent: la via Esquivabolas a la Cajoleta.
 

Els Ecos, des del Coll de l'Ajaguda

Són tres llargs. Els 2 primers força fàcils. El darrer ja és de més compromís, amb un pas de V que en Pito supera amb força elegància.
 

Via Esquivabolas

Baixem mitjançant un rappel de 15m i remuntem les llomades que, amb pendent molt pronunciada ens apropen a peu del Montgrós (molt de compte a la baixada perque el terreny és força trencat). El nostre objectiu és la via Juan Bala. En aquesta ocasió en Manel fa de primera a la primera tirada. S'ha de superar un tram de V (en alguna ressenya marquen V+).
 

Manel, a la primera tirada de la Juan Bala

En Pito obra la segona i jo la darrera. Els problemes apareixen a l'hora de localitzar la reunió amb cadena per a començar a preparar els rappels. El que sembla la reunió més pròpia de la via no està equipada amb cadena (2 parabolts blaus) i he de fer un flanqueig d'uns 10m (fàcil, però compte no caure perque la volada pot resultar de bandera). Montem un parell de tirades de rappel per abandonar la via i desfem el camí de pujada per a retornar al cotxe (molt de compte a les rampes de baixada del Montgrós, terreny dret i molt descompost).

Vall d'Aran: Serraplan i Tuc de la Pincèla

Bonh d'Arenho

Aprofitant la magnífica oportunitat que ens ofereixen els companys Iker i Anna de compartir un petit apartament a Senet, i les bones condicions de neu a l'Aran, decidim fer un parell de sortides per aquesta vall.



Dissabte quedem amb el Carles i la Montse, dos autèntics cracks de la zona, que ens recomanen allunyar-nos de la zona de Pla de Beret (absolutament abarrotada d'esquiadors) i ofereixen l'opció de la Vall de Toran, un racó força feréstec, allunyat de la bogeria col·lectiva que envolta les pistes d'esquí alpí. Finalment, acabem essent un grup de 10 persones. Aparquem cotxes al Refugi dera Honeria, a només 1000m d'alçada, en una vall molt tancada i absolutament ombrívola.



Refugi dera Honeria

Remunten la pista fins a trobar-nos el sender que ens condueix al Gotèr d'Albaeth. Després de superar algún pas un xic "jabalí", el barranc es va eixamplant i accedim a un pla on hi trobem una cabana gairebé colgada de neu i un petit estany.

remuntant el Gòter d'Albaeth

En aquest punt, remuntem una pala en dirección SE i assolim els Estanhs de Cauilha, que envoltem per a situar-nos sota una canal que s'obre en direcció O. La canal és dreta i, a més, ens trobem plaques de gel. Imprescindibles ganivetes i alguns de nosaltres calcem grampons per a poder-la superar. Assolim els 2200m i només resta superar un parell de pendents per a trepitjar el cim del Serraplan, una cota de 2326m que en molts mapes no es troba ressenyada.

 

cim de Serraplan

Montlude

Retornem al punt d'inici pel mateix recorregut.

 

descens cap els Estanhs de Cauilha

Neu en força bones condicions per a esquiar, malgrat que ens hem hagut de treure esquís per a baixar el sender que condueix a la pista forestal. L'únic punt on hem pogut gaudir del sol i de magnífiques vistes de la Vall d'Aran ha estat el cim.

 

 

De cara a diumenge quedem amb els tres companys de Reus que varem conèixer el dia anterior. Per a sorpresa de qui us escriu, un d'ells, el Roger, és seguidar d'aquest blog. Moltes gràcies, txec !! El punt de trobada és Bagergue. Finalment. el Carles i la Montse també s'apunten al festival dominical i la proposta: pujada al Tuc dera Pincèla per via alternativa a la clàssica, descens cap els Clòts de Monnàs i remuntada fins el Bonh d'Arenho. Prenem la pista que ens condueix fins la Bòrda de Lana i guanyem desnivell en direcció NO fins a situar-nos a l'alçada de 2000m.

 

Bòrda de Lana 

Tuc de Parros

En aquest punt abandonem la via clàssica de pujada al Tuc dera Pincèla i remuntem el barranc d'Arriu d'Arenho.

 

remuntant el barranc d'Arriu d'Arenho.

Assolim un coll molt marcat i calcem grampons per superar una primera cota i, posteriorment, el Tuc dera Pincèla (2546m). 

 

Tuc dera Pincèla

Massís de la Maladeta

Realitzem un primer descens per neu en força bon estat per la vessant S fins els Clòts de Monnàs, a uns 2000m. Tornem a posar pells i remuntem fins el Bonh d'Arenho (2440m), des d'on podem gaudir d'un magnífic descens fins la mateixa Bòrda de Lana.

Descens del Bonh d'Arenho

Neu, en general, de molt bona qualitat, incloent un "powder" excel·lent en les zones més obagues.

retorn a la Bòrda de Lana

Molt bon cap de setmana per començar l'any i per seguir endavant amb la temporada d'esquí de muntanya.