Tanquem la barraqueta a l'Aneto.

Aneto (3404m)

El passat cap de setmana varem posar punt i final a la temporada d'esquí de muntanya. Com és habitual, la zona escollida va ser el cim de l'Aneto, aprofitant l'alçada del massís i l'orientació nord de la glacera.

En resum , ha estat una temporada fantàstica, en la que, per sobre de tot, hem pogut realizar la clàssica de les clàssiques, l'Alta Ruta Chamonix-Zermatt. No vull desmerèixer altres caps de setmana de molt bona activitat, com la circular per la Vall d'Incles i l'Ariege o l'stage al Montgarri, on varem poder pujar el Barlonguera, així com altres sortides matinals que m'han permès acabar la temporada amb més de 17mil metres de desnivell.

 

 

Així, doncs, fins la temporada vinent !!  

Alta Ruta 5: Rifugio Nacamuli - Zermatt.

embadalits davant el Matterhorn

Qualsevol amant de l'alpinisme i l'esquí de muntanya hauria de poder gaudir del magnífic recorregut, els espectaculars paisatges i l'extraordinari ambient d'aquesta jornada.

A trenc d'alba esmorzem i abandonem el Rifugio Nacamuli. La veritat és que els primers metres de desnivell esdevenen un xic penosos, ja que la neu és glaçada i cal anar amb compte amb les relliscades.

 

pujant cap el Col Collon

Remuntant els metres de desnivell que varem esquiar el dia anterior, assolim el Col Collon (3082m). Tornem a trepitjar territori suís. Fem un petit descens per la part superior de l'Haut glacier d'Arolla, decantant-nos cap a la nostra dreta per a situar-nos davant la barrera rocosa dels Bouquetines, on localitzem el nostre proper objectiu, el Col du Mont Brulé (3213m).

 

creuant l'Haut Glacier d'Arolla, cap el Col Mont Brulé

Col du Mont Brulé

En constant direcció est ens situem sota el coll, on és necessari retirar els esquís i calçar grampons i piolet per a superar aquest pas (tot i la neu glaçada, alguns de nosaltres aconsegueixen superar aquest coll amb els esquís).

 

ascens al Col du Mont Brulé

Tornem a trepitjar territori italià i davant nostre se'ns obre un escenari espectacular: l'Haut glacier de Tsa de Tsan, la Tête de Valpelline i la Tête Blanche.

Col du Mont Brulé

Realitzem un breu descens fins a tornar a recuperar les pells. Aquí, als Alps, les distàncies són molt més importants que en el Pirineu i l'objectiu que sembla es pot assolir en 30, resulta que cal invertir-hi un parell d'hores. Efectivament, aquest és el temps que tardem en accedir al Col de Valpelline (3557m), on se'ns apareixen 2 cims colossals: la Dent d'Hérens, amb els espectaculars seracs de la vessant nord i l'ostentós Matterhorn, mostrant-nos la Lion, la seva aresta italiana.

Col de Valpelline

Després de gaudir d'aquest panorama, remuntem la senzilla pala en direcció al cim de la Tête de Valpelline (3798m). Aquest cim esdevé una platea excepcional per a poder observar tots els cim de l'entorn.

Matterhorn i la Dent d'Hérens

També podem observar el recorregut que haurem de fer per aproximar-nos a Zermatt, a través de les glaceres d'Stockji i Zmutt, on podrem evidenciar el poder d'erosió d'aquestes formacions geològiques. Per neu molt ventada i glaçada retornem al Col de Valpelline i des d'aquest punt iniciem un magnífic descens per neu en força bones condicions. Això sí, és important seguir les valises de la glacera per a evitar qualsevol accident amb les esquerdes de la glacera.

descens cap a Zermatt

Arribem a la part més plana de la glacera, on deixem a la nostra esquerra el refugi Schönbielhutte (2694m) i continuem per terreny boscós fins a trobar-nos les pistes d'esquí que ens conduiran fins a Zermatt.

erosió de la Zmutt Glacier

Durant el recorregut podem admirar les parets de les diferents vessants del Matterhorn, el glaç que d'elles es manté en suspens i, fins i tot, arribem a veure el refugi de l'aresta Hörnli. Realment espectacular !!

la muntanya més fotografiada de Zermatt

Finalitzem la nostra travessa en aquest poble turístic dels Alps suïssos, on negociem el servei d'un taxi per a retornar a Argentière.

final de travessa a Zermatt

Desnivell: 1100m

 

La veritat és que he gaudit d'una experiència excepcional. Hem tingut la sort d'una meteorologia molt favorable, d'un recorregut atractiu i molt variat i d'un grup humà que ha sabut donar el millor caliu en cada moment. Sense cap mena de dubtes, una travessa que qualsevol practicant de l'esquí de muntanya hauria de poder realitzar, com a mínim, una vegada a la vida. I no volia acabar aquesta entrada sense mencionar els meus companys de travessa, algunes fotografies dels quals he emprat per a la redacció de les jornades: Enri i Cristina, PepM, PepB i PepUllde, Oriol, Fede, Xavi i Eduard.  

Alta Ruta 4: Cabane des Dix - Rifugio Nacamuli.

Pigne d'Arolla, amb el Matterhorn al fons

Etapa llarga i amb força desnivell. A primera hora del matí abandonem la Cabane des Dix i creuem la glacera de Cheilon per encarar la pujada que facilita l'accés al Glacier de Tsena Réfine.

pujant al Glacier Tsena Refine.

Davant nostre ens apareix l'espectacular mur de la Serpentine, una barrera de glaç que haurem de superar per a poder fer l'ascensió al cim de la Pigne d'Arolla (3790m).
 

Mur de la Serpentine

La principal dificultat és bàsicament psicològica, ja que una relliscada o un mal pas se t'emporta cap al fons del Glacier de Tsijiore Nouve. La veritat és que impressionen els sèracs i la sensació de buit que s'origina sota aquest impressionant pou de glaç. Per superar el mur de la Serpentine calcem grampons i el superem sense cap tipus d'incidència, fins assolir el Col du Brenay (3635m).

superant el mur de la Serpentine

Tornem a recuperar els esquís i, entre fortes ventades, realitzem l'ascensió a la Pigne d'Arolle. Magnífiques vistes sobre el Matterhorn, el nostre objectiu de fi de travessa.

 

Pigne d'Arolla

Baixem esquiant fins a un ample coll i per les pendents de la vessant SE de la Pigne d'Arolla. Molt bona neu fins que ens apropem a l'entrada de l'enorme Glacier d'Otemma, on trobem neu força pesada. 

 

descens al Glacier d'Otemma

Reposem forces al vell mig de la glacera i encarem la darrera pujada de la jornada: el Col l'Evêque (3382m).

 

Glacier d'Otemma

creuant el Glacier d'Otemma, per encarar el Col l'Evêque

El que semblava un passeig esdevé un bon maldecap: les distàncies són enormes i el sol escalfa de valent. Amarats de suor, assolim l'ample coll i ja només resta un bon descens (evitant uns sèracs considerables) fins el Col Collon (3082m) i, ja en territori italià, fins el Rifugio Nacamuli (2830m).

 

descens del Col l'Evêque

S'ha de realitzar una petita pujada per assolir l'allotjament. Petit refugi, força acollidor i amb una excel·lent cuina.

 

Rifugio Nacamuli

Alguns "peròs": habitació única per a tres o quatre grups que sumem més de 20 persones (sempre es coincideix amb algun roncador) i pèssima latrina: senzilla plataforma metàl·lica exterior, amb forat suspès sobre el terreny rocós (amb el vent glaçat de nord que va fer tota la nit, més d'un esfínter va quedar apretadet, apretadet,...).

 

tecnologia punta al Rifugio Nacamuli

Desnivell acumulat: 1400m