dilluns, 18 de febrer del 2013

Pic de Sanfons i pic de la Serrera

pujant el Pic de la Serrera
Enguany, les condicions meteorològiques i les meves responsabilitats familiars no m'havíen permès estrenar la temporada d'esquí de muntanya. Ben entrada ja, puc gaudir de la neu que tant generosament ha caigut a tot el Pirineu.
Llevat de la zona més oriental, el risc d'allau és marcat a gran part del Pirineu. Per aquest motiu, la nostra intenció inicial és visitar la zona de Formigueres. Resulta impossible, però, trobar-hi allotjament i, finalment, ens decidim per Andorra. 
Dissabte arribem a l'aparcament d'Arinsal i, just en el punt on deixem el cotxe, ja ens calcem els esquís per a resseguir la pista que ens condueix a l'entrada de la torrentera de Coma Pedrosa. Remuntem pel mig del bosc, colgat totalment de neu, fins al collet de Coma Pedrosa.

pujant per la torrentera de Coma Pedrosa

Deixant a la nostra esquerra el refugi, travessem els estanys i estudiem amb deteniment dues opcions: 1) remuntar la canal que ens situaria l'Estany Negre, sota els cims del Sanfons i el Coma Pedrosa, per remuntar la pala SE, o 2) girar S, SE i guanyar la carena a partir de la Portella de Sanfons i resseguir-la fins al cim. Donada l'orientació de la pala, creiem que poden haver sobreacumulacions de neu a conseqüència del torb. Per aquest motiu ens decidim per la segona opció. Una vegada superat el coll, només resta resseguir la carena, no massa esquiable. En aquest punt, a conseqüència d'un malestar d'estómac, decideixo finalitzar la meva pujada i espero el retorn dels companys que poden fer cim. 

Pic de Sanfons

Descens del Pic de Sanfons
El descens es pot fer amb bones condicions de neu, un xic transformada i pesada fins a l'entrada del bosc, on comencem a trobar neu crosta força difícil de negociar.

Descens del Pic de Sanfons
Les condicions de neu ben assentada que trobem el dia anterior, ens animen, diumenge, a intentar pujar el Pic de la Serrera, tot un clàssic andorrà. Aparquem a l'entrada de la Vall de Sorteny i la remuntem envoltats d'un espectacular paissatge hivernal. 

Pujant el Pic de la Serrera

El dia és extraordinari i, davant la nostra sorpresa, no coincidim amb cap altra grup d'esquiadors. Sense massa dificultats ens situem sota la pala característica i per la seva vessant més occidental accedim a la carena i guanyem el cim. 

sota la pala del Pic de la Serrera
La neu està força ben assentada i un xic endurida, però amb les ganivetes sota esquís no tenim cap problema per finalitzar l'ascenció. 

cim de la Serrera
Fem la baixada amb neu dura a cotes altes i força transformada, pesada i una mica crosta a mida que anem perdent alçada. Finalitzem la sortida arribant amb els esquís fins el mateix aparcament.
Fantàstic cap de setmana de neu que hem pogut gaudir la Mireia, el César, en Miquel, en Pito i jo mateix.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

podeu escriure aquí els vostres comentaris.