Pla i Serra de Busa

Sant Pere de Graudescales

Ja fa força temps que volia trobar l'estona per a visitar aquest racó del Solsonès. La veritat és que la zona és força recòndita i el seu accés força allunyat dels principals eixos de comunicació.

Malgrat la previsió de pluges a partir de la tarda, decideixo llevar-nos a quarts de 7 del matí i dirigir-nos cap a Berga, on prenem la carretra cap a Solsona. S'ha de localitzar l'entrada de la Vall d'Ora, just abans d'arribar al nucli de Navès. Llarga remuntada per pista asfaltada fins a un petit aparcament de cotxes, al costat de Sant Lleïr.

Inici del nostre recorregut, amb els espadats que defineixen Pla de Busa, al fons. 

Comencem el recorregut que ens permetrà accedir a Pla de Busa. Remuntem la forta pendent de la Canal d'Orriols i ens entretenim a la visita de la Bauma del Xalet, on fa anys s'hi varen amagadar persones que fugien d'alguna que altra ordre de "caça i captura".

Bauma del Xalet

S'ha de retornar a la canal per accedir a un primer replà, abans d'assolir el Pla de Busa, on hi trobem el Mas de can Orriols. Ens cau la primera gota d'aigua, però el cel encara no dóna senyals de voler descarregar amb virulència i proseguim el nostre recorregut.

Superem un pas força vertical equipat amb una escala metàl·lica i una successió de graonades amb un passamà. Per precaució, improvitzo un arnés i asseguro n'Iris amb un cordino.

Font. 

Superant el Grau d'escales.

Sortida de la canal de Grau d'escales.

Ara sí, accedim al bonic Pla de Busa, on resulta impressionant contemplar els murs que delimiten aquest espai.

Pla de Busa.

El creuem en direcció W i, a l'alçada del mas enrunat de ca l'Artiller canviem a rumb N per dirigir-nos, de pujada altra vegada, a la carena de la Serra de Busa.

Assolim un collet que defineix la divisòria de vessants. A partir d'aquest punt podem accedir, a l'esquerra, al Serrat del Cogul, punt més elevat de la serra. La constant amenaça de pluja, però, ens fa ésser prudents i proseguir, a la dreta, el recorregut per la cinglera fins a trobar-nos la pista que creua el Pla de Busa.

Ens trobem l'amic a la cinglera de la Serra de Busa.

Iniciem el llarg descens fins a trobar-nos, enmig d'un bonic paratge, l'ermita de Sant Pere de Graudescales. Només resta resseguir el curs del riu pel seu marge dret, fins a poder-lo creuar pel pont d'accés a un mas en reconstrucció (sembla un antic molí). Completem per pista asfaltada, ara sí, sota un intens ruixat, el nostre recorregut circular fins a retrobar-nos el cotxe.

Hem tingut la sort de gaudir d'un paratge de gran bellesa, un llarg i fresc dia de primavera, amb una refrescada de regal final.   

Trobareu una magnífica ressenya i el track per a GPS al següent enllaç:

 http://muntanya.planasantich.org/busa/

Alta ruta Panticosa-Vignemale

Pique Longue du Vignemale

Teníem ganes de poder afegir a la temporada una travessa amb esquí de muntanya. Fins ara, les condicions de neu i meteorològiques només ens havien permès realitzar sortides d'un sol dia: zona de Núria o la Vall Fosca. En aquesta ocasió, la zona escollida ha estat el Pirineu central i el recorregut, una circular amb sortida i arribada a Panticosa. Si hi esteu interessats ara us en faig 5 cèntims.
Arribem diumenge a migdia al balneari de Panticosa i amb esquís a l'esquena remuntem el sender cap al refugi dels Ibones de Bachimaña, a 2200m.

pujada al refugi dels Ibones de Bachimaña

La pujada és molt directa i comencem a trobar neu sobre la cota de 2000m, on calcem esquís entre restes d'allaus.

Fets, NO paraules.

pujada al refugi Bachimaña

Bo i carregats amb més de 12kg a l'esquena, en unes 2h arribem al refugi (600m de desnivell).

Refugi Bachimaña, amb el Grand Pic de Péterneille, al fons

Després de descarregar i revisar material, ens adonem que ens hem oblidat una càrrega de gas al cotxe. S'esbaeixen tots els dubtes d'en Manel a l'hora de fer alguna activitat de tarda per allargar les hores de sol: torna baixar al balneari i recupera el recanvi per a poder fer funcionar el fogonet. El refugi de Bachimaña és molt confortable: llum, habitacions molt espaioses i aigua calenta.

Ibón Bachimaña Alto

Dilluns matí, amb la por que el vent pugui representar una dificultat addicional, calcem esquís i ens dirigim a l'embassament superior de Bachimaña. Envoltats d'enormes glaçons conseqüència del buidat de la pressa, creuem l'estany per començar a remuntar el desnivell fins el coll de Marcadau (400m desnivell). Neu en excel·lents condicions.

creuant l'Ibon Alto de Bachimaña

pujant el Col du Marcadau, amb Ibón de Bachimaña al fons

darrers metres de pujada del Col du Marcadau

Canviem de vessant i entrem en territori francès. Rapidíssima baixada fins el refugi Wallon (1800m) per neu dura, on localitzem l'entrada de la vall que haurem de remuntar per assolir el següent coll.

Descens fins el refugi Wallon

Tornem a enganxar pells i en direcció SE iniciem la llarga ascensió al coll d'Arratille (2526m). Els darrers trams en forta pendent (800m desnivell).

Pujant el Col d'Arratille

Fem un curt descens fins a la capçalera de la vall d'Ara, on dubtem entre els 2 colls que donen accés a les Oulettes de Gaube: coll de Mulets o coll des Oulettes. Donada la presència d'alguna purga en el primer i de la traça oberta en el segon, optem per aquest darrer (Col des Oulettes 2609m).

Pujant el Col des Oulettes

Magnífiques vistes del massís del Vignemale. Aprofitem per a observar els possibles recorreguts que haurem d'afrontar el dia següent per intentar assolir el punt més elevat d'aquest "clàssic" pirinenc. Darrera baixada del dia per neu en males condicions: regel sobre moltes traces i antigues purgues que deixen blocs de glaç que dificulten la conducció de l'esquí.

descens al refugi des Oulettes de Gaube

Arribem al refugi des Oulettes de Gaube a quarts de 4 de la tarda, on podem posar material a secar i esperar les millors hores de llum per a fotografiar un dels paissatges més extraordinaris del Pirineu (etapa: 1500m desnivell).

massís del Vignemale

Dimarts sortim del refugi a 2/4 de vuit amb l'objectiu d'assolir el cim de la Pique Longue du Vignemale (3298m). Acabem de valorar les 2 opcions d'accés a l'Hourquette d'Ossue: a) remuntar a l'esquerra del refugi una pala força dreta i flanqueig fins el coll o, b) travessar la plana de les Oulettes fins a peu d'entrada del corredor de Gaube i remuntar directament. Donada la no presència de traça de l'opció a), decidim l'altra alternativa, ja que el dia anterior varem veure com alguns esquiadors feien el descens d'aquesta pala.

remuntant l'Hourquette d'Ossoue

Ens trobem neu molt endurida, especialment difícil en zones amb traça de descens. Gaudim, però, de vistes extraordinàries de tot el corredor de Gaube (impracticable desde fa alguns anys, segons els guardes del refugi, per manca de glaç a la part superior). Assolim el coll de l'Hourquette d'Ossue (2734m) i retirem pells per a fer el descens que ens permetrà superar la carena que davalla del Petit Vignemale). Amb força compte i amb tendència a perdre nivell flanquegem la vessant meridional del massís fins a situar-nos a peu de la glacera del Vignemale, on tornem a calçar pells.

flanqueig i entrada a la glacera d'Ossue

Enllacem Zs per superar la sortida del corredor de Gaube i deixem els esquís a la base del corredor que dóna accés a l'aresta i al cim de la Pique Longue (3298m).

Corredor d'accés a l'aresta de la Pique Longue.

Amb compte d'evitar alguna placa de glaç al corredor, anem perdent alçada per a recuperar els esquís i gaudir d'un magnífic descens per l'ampla glacera. Vistes increïbles de la vessant de Gavarnie del massís del Mont Perdut.

panoràmica sobre la paret de Gavarnie

descens del Glacier d'Ossue

Sense perdre excessiva alçada flanquegem per la part superior de la congesta (delicat) per tornar a superar l'aresta del Petit Vignemale i remuntar, de nou, l'Hourquette d'Ossue.

la Hourquette d'Ossue, preparant la baixada a les Oulettes de Gaube

Retornem al refugi amb una excel·lent baixada per neu un xic transformada que ens permet encarar amb garanties pendents de 30º, fins a la plana de les Oulettes de Gaube i el mateix refugi, on tornarem a passar-hi la nit i a "gaudir" del mateix sopar: uns "llaminers" macarrons amb salsa a la "gaubessoïs", cortesia del parell de frikis que gestionen l'allotjament (desnivell 1600m).

darreres llums del dia sobre el massís del Vignemale

Dimecres, darrer dia de la nostra travessa. Amb les primeres llums del matí ens acomiadem de la fantàstica cara nord del massís del Vignemale. Per pales amb fort desnivell i amb neu glaçada i triturada per purgues i centenars de traces, remuntem amb ganivetes el Col des Oulettes. La pujada esdevé força feixuga i el darrer tram s'ha d'encarar amb un extra de prudència, especialment quan s'ha de superar amb un ull a la "virulé", com és el cas, ja que una de les lents de contacte m'ha deixat borni l'ull dret. Seguint les traces del company Manel fem el descens fins el fons de la capçalera del riu Ara i perdem desnivell per la vall fins a situar-nos sobre els 2100m, on, a la nostra dreta, s'obre el Barranco de Batanes.

descens del Col des Oulettes

Comencem a remontar-lo fins que trobem les primeres ullades de sol i aprofito per a revisar la lent de contacte. Aconsegueixo retirar-la, però la visió segueix igual i hauré d'acabar la travessa amb la dificultat d'enfocar adequadament el relleu i amb un xic de dolor a l'ull. Assolim el Collado de Brazato (2578m) i retirem pells per a encarar la darrera baixada fins el balneari de Panticosa.

arribant al Collado de Brazato

Collado Brazato; al fons, la Peña Telera

Neu molt ràpida, en molt bones condicions, però perdem la traça a la part baixa del bosc i ens trobem amb diversos barrancs que ens barren el pas i hem de tirar de GPS per a localitzar el sender que ens facilita l'accés al final del nostre recorregut (1000m desnivell).
Travessa molt interessant que combina ruta amb succesió de colls d'alta muntanya, amb pes raonable a la muntanya, descensos sense dificultats extraordinàries, grans paissatges i l'ascensió a un dels "grans" del Pirineu. Totalment recomanable.