diumenge, 15 de juliol del 2012

ferrada de l'Aigualcoll

Ferrada de l'Aigualcoll
Prenem la furgoneta amb el company Josh divendres al vespre i passem la nit prop de l'Hospitalet de l'Infant, al marge d'una pista forestal que ens ha de dur fins al peu de la ferrada de l'Aigualcoll.
Dissabte, a trenc d'alba, seguim el PR-C 92 fins a situar-nos sota l'agulla on comença la via (60').
1er sector de la ferrada de l'Aigualcoll
No fa massa calor i el vent (tant comú en aquesta zona) tampoc sembla que ens hagi de fer la guitza. L'inici de la ferrada descriu força bé les característiques de tota la via: tècnica i força de braços. La verticalitat, els desploms i l'espai entre moltes de les grapes generen la necessitat de buscar freqüentment presa entre l'excel·lent roca calcària, i cal saber trobar el moviment més adequat de peus i mans per a poder superar amb garantia els desnivells. 
Superats els primers 2 segments de la via (el segon és especialment delicat i cal força destresa), ens trobem un petit pont tibetà.
desplom en el 1er sector
Un parell de flanqueigs i una canal fàcil ens situen sobre l'agulla on hi ha la instal·lació d'un rappel (20m) que ens permet baixar sense problemes fins un petit coll.

rappel
En aquest punt, s'ha de perdre nivell i prendre un petit corriol cap a la nostra dreta, fins arribar a la base del segon sector que, vist desde lluny, no sembla excessivament exigent. Doncs sí. Vull dir, sí que ha resultat exigent i molt. Els primers 20 metres tenen la dificultat d'un parell de desploms. Les grapes allunyen força i cal cantejar i buscar el fregament amb la sola de les botes sobre la roca per a poder progressar i, amb la força dels braços, superar els graons. En Josh ha hagut d'improvitzar un pedal per a poder superar el primer desplom. Superem un seguit de segments de cadenes i ens situem sota un gran desplom que s'ha de superar mitjançant una petita escala metàl·lica.

desplom 2on sector que es supera mitjançant l'escala de metall
Amb un parell de moviments més tècnics que de força bruta, es supera aquest ressalt i ja podem veure el darrer sector de la ferrada. El que observem és un petit pont nepalès i una paret vertical amb un parell de desploms i les grapes encara més allunyades. No ens resten masses forces i la nostra confiança no supera l'alçada dels talons. Sincerament, comencem a entendre el nom de la ferrada, perque és tal com ens sentim. Decidim renunciar i busquem una sortida per la nostra dreta on, després de superar unes petites canals cobertes d'herba, enllacem amb el corriol de baixada.
Ens quedem amb el regust agre de no haver pogut completar al 100% aquesta via que, personalment, la definiria com a dura, exigent, tècnica i, no és broma, poc adequada per torrebrunos (o sigui, persones de menys de 170 cm d'alçada).


De tornada plantejem la possibilitat de fer la via ferrada de la Serra de Mistral, però en Josh té un xic de pressa i, a més, ha patit una relliscada de baixada i va amb el braç ensangonat.         

diumenge, 8 de juliol del 2012

Sant Jeroni

Sant Jeroni
Matinal per Montserrat. Ens aixequem força d'hora per a poder estar a 2 quarts de nou a l'estació del cremallera de Monistrol (si prens algun dels 2 primers trens, 30% de descompte; baraaaaaato). Matí ennuvolat. Es nota moltíssim l'elevada humitat. Remuntem el camí clàssic de Sant Jeroni que surt del monestir (infinites escales) fins a trobar el que prové de l'estació del funicular de Sant Joan.

Pas dels francesos

Sant Jeroni
En menys de 2 hores arribem al sostre del Massís, on podem veure 4 ó 5 escaladors que finalitzen la ferrada Teresina. Tornem pel camí de Sant Joan i prenem el funicular per baixar al monestir.

Cavall Bernat
Bona caminada per a entrenar les properes sortides de senderisme de l'estiu !