aquests primers dies de vacances he decidit fer una escapada per les comarques del nord de catalunya, més enllà dels pirineus. D'entrada tenia ganes de conèixer el recorregut de les gorges de carançà. Car, habitualment és una zona on sempre hi he accedit per la vessant catalana.
Per arribar-hi, vaig pensar prendre el turístic tren groc, però aquesta opció ens complicava un xic la logística de la pernoctació amb la furgoneta.
Per arribar-hi, vaig pensar prendre el turístic tren groc, però aquesta opció ens complicava un xic la logística de la pernoctació amb la furgoneta.
Així, doncs, després d'una breu visita a mont-lluis (on, per cert, encara existeix una zona militar d'accés prohibit) arribem, seguint el recorregut del riu tet, a thués-entre-valls. Ens establim a la zona d'aparcament, just a l'inici del camí de les gorges, on hi ha una àrea per a autocaravanes (sense cap tipus de servei, però, més enllà d'un petit bar, una font i un wc).
L'endemà, després d'esmorzar iniciem l'excursió de les gorges de carançà. A mont-lluís, el botiguer a qui vaig comprar un mapa de la zona va advertir-me que n'iris podria tenir algun problema per a seguir el recorregut. Vaig pensar que, amb una bona motivació i un bon grapat de paciència, podria resoldre les complicacions que poguéssin sorgir. Seguim les recomanacions d'iniciar l'excursió per la zona de cornises, deixant a la nostra esquerra el torrent i iniciant una forta pujada que ens condueix a l'inici del tram esgarrapat directament a la roca.
Després de travessar aquest primer sector, arribem a les primeres escales i passarel·les. Més enllà d'espantar-se, n'iris puja i baixa les escales i creua els ponts suspesos sense cap mena de por. La veritat és que em sorprèn gratament !!
Una vegada superat aquest primer sector, trobem a la nostra esquerra el sender que agafarem de retorn a l'aparcament. Malgrat encara resten 3 zones de ponts suspesos, crec que per avui ja en tenim suficient. A l'inici, el camí és un constant puja-baixa i posteriorment una baixada dreta i constant fins a guanyar la llera del riu i, al final, l'aparcament, sota el pont de la via del tren groc. Hem invertit unes 4h.
Després de dinar a la furgoneta sortim de l'aparcament i ens dirigim cap a vilafranca de conflent, on tinc la intenció de pujar per la carretera de vernet-les-bains i anar a buscar lloc al càmping que hi ha prop de casteil. Hi arribem i ens trobem que no hi ha places lliures.
Mala sort. Tirem de mapa i localitzem un altre càmping uns kilòmetres més avall. En aquest altre, cap problema (càmping el bosc, molt servicials). Bany a la piscina, sopar i descansar.
Per l'endemà plantejo visitar la gran gruta canaleta i vilafranca de conflent. L'aparcament habilitat a l'entrada de la cova (gratuït) permet estacionar la furgoneta i prescindir del vehicle la resta del dia.
L'interior de la gran gruta canaleta és espectacular.
Està perfectament acondicionada per a la visita del turista i durant tot el recorregut t'acompanya una agradable música de fons (al final de la zona visitable, inclús s'hi pot escoltar el cant de la senyera !!). No s'ha d'oblidar portar roba d'abric, ja que la temperatura a l'interior és de 13ºC.
Un curt passeig de 10 minuts ens sitúa a l'entrada de la ciutat. Els orígens de vilafranca de conflent daten del segle XI. Es tracta d'un parell de carrers paral·lels orientats d'oest a est i envoltats d'una muralla que facilitava la defensa de la ciutat davant possibles agressions enemigues. A més, posteriorment, s'hi va construir una fortalesa, uns 300m de desnivell per sobre, el fort libèria. Actualment, vilafranca de conflent és un petit nucli turístic i es pot accedir al fort libèria (6 euros els adults) pujant per un camí costerut o per unes escales subterrànies que el comuniquen amb la vila (nosaltres vàrem pujar per el camí i vàrem fer la baixada per les escales).
Dinem a vilafranca després de finalitzar la nostra visita i, abans de tornar al càmping, ens sorprèn la presència d'un parell de cantants francesos que han recuperat cançons tradicionals catalanes (a prada de conflent, a 6 km, s'hi està celebrant la universitat catalana d'estiu). Ens quedem asseguts a la plaça a escoltar-los i a ballar les dances que ens proposen.
Passem la nit i l'endemà, després d'un bany a la piscina, tornem a casa per perpinyà.
